La Castanyada és una de les festivitats més emblemàtiques de la tardor a Catalunya. Celebrada el dia 1 de novembre, coincidint amb el Dia de Tots Sants, aquesta festa popular té profundes arrels en les tradicions antigues i la cultura catalana. Però, d’on prové aquesta tradició? Quin és el seu origen i com ha evolucionat al llarg del temps?
Orígens de la Castanyada
La Castanyada està fortament vinculada a ritus funeraris i celebracions vinculades a la memòria dels difunts. Els seus orígens es remunten a les festes paganes de la tardor, on les collites eren un motiu per celebrar l’abundància de la natura abans que arribés l’hivern. Durant aquestes celebracions, es realitzaven ofrenes als difunts i als esperits per assegurar una bona collita l’any vinent.
Amb la cristianització, aquestes tradicions van quedar lligades al Dia de Tots Sants (1 de novembre) i al Dia dels Difunts (2 de novembre). Es creu que en aquestes dates, les famílies es reunien per passar la nit vetllant als difunts i compartir aliments per suportar les llargues vetlles. La castanya era un aliment central per la seva facilitat de conservació i la seva riquesa nutricional.
Evolució de la Tradició
En els seus orígens, la castanyada no era tan sols una festa familiar. Al segle XVIII, es té constància que les campanes de les esglésies sonaven durant tota la nit del 31 d’octubre per avisar els fidels de la importància de pregar pels morts. Les campanades eren llargues i dures, i els campaners necessitaven menjar aliments energètics per mantenir-se en forma durant aquestes llargues hores de feina. És en aquest context que sorgeix la tradició de menjar castanyes torrades, acompanyades sovint de panellets, moniatos i moscatell.
Amb el temps, aquesta pràctica religiosa va anar derivant en una festa més lúdica i familiar. A partir del segle XIX, la Castanyada comença a agafar la forma que coneixem avui dia, i esdevé una celebració més festiva, on el protagonisme recau en els àpats i les reunions socials. Durant les darreres dècades ha aparegut la castanyera, una dona vestida amb roba tradicional que ven castanyes al carrer. La Castanyera s’ha consolidat com un símbol inconfusible d’aquesta festivitat.
Tradicions Actuals
Els panellets, que antigament es preparaven com a ofrenes en honor als difunts, s’han convertit en un dels dolços més icònics de la Castanyada. Aquests petits dolços, fets de massapà i coberts de pinyons, ametlles o altres ingredients, es preparen a moltes llars i pastisseries durant els dies previs a la celebració. A més, la beguda tradicional és el moscatell, un vi dolç que acompanya els panellets i les castanyes.
Tot i que les influències externes, com la celebració de Halloween, han anat guanyant pes durant els darrers anys, la Castanyada continua sent una festa arrelada a la cultura catalana. Moltes escoles i entitats locals organitzen activitats per mantenir viva la tradició, com concursos de panellets, fires de castanyes i representacions de la castanyera.
En definitiva, la Castanyada és molt més que una festa de tardor. És una tradició que ens parla d’història, memòria i identitat. Així doncs, cada vegada que mengem castanyes o preparem panellets, no només estem gaudint d’un bon àpat, sinó que estem participant en una de les festes més antigues i significatives de la cultura catalana.