Un tresor dins d’una closca

Durant anys, l’ou s’ha guanyat una injusta mala fama que cada vegada ha quedat m√©s enrere. Contr√†riament a les antigues acusacions, avui la comunitat cient√≠fica el recomana fervorosament (de fet, la comunitat cient√≠fica no l’ha deixat de recomanar mai) i els experts en nutrici√≥ en destaquen la seva gran import√†ncia per a la dieta. √Čs un ingredient b√†sic a la cuina, d’un elevat¬†valor nutritiu, gastron√≤micament molt vers√†til, f√†cil de preparar i amb una excel¬∑lent relaci√≥ qualitat-preu. √Čs l’aliment amb major densitat de nutrients d’entre els que habitualment consumim.¬†Qu√® m√©s necessites per fer-te una truita o uns ous ferrats?

L’ou √©s especialment ric en amino√†cids essencials, √†cids grassos i alguns minerals i vitamines necess√†ries en la dieta. Tamb√© √©s¬†font d’altres components que avui se sap tenen un paper fonamental en la salut i en la prevenci√≥ d’algunes de les malalties cr√≤niques m√©s freq√ľents a¬†les societats desenvolupades. La seva alta concentraci√≥ en nutrients i la seva baixa aportaci√≥ cal√≤rica posen en relleu el seu paper no nom√©s en la dieta de la poblaci√≥ en general, sin√≥ tamb√© (i especialment) en la d’alguns grups amb necessitats aliment√†ries espec√≠fiques com ancians, adolescents, gestants, persones que realitzen dietes hipocal√≤riques i vegetarians (√≤bviament, no vegans, que han decidit no¬†menjar cap aliment de proced√®ncia animal).

En l’ou, un 30% del seu pes aproximadament est√† constitu√Įt pel rovell, un 60% per la clara i un 10% per la pela. Es considera que una raci√≥ s√≥n dos ous mitjans, amb un pes total d’uns 100 g de part comestible, √©s a dir, excloent la closca. Els components nutricionals estan heterog√®niament repartits, i hi ha importants difer√®ncies entre la clara i el rovell. El greix, el colesterol i alguns micronutrients es troben en el rovell. La clara, per√≤, est√† formada principalment per aigua (88%) i prote√Įnes (11%), sent l’ovoalb√ļmina la m√©s important. El contingut d’alguns minerals i el de vitamines hidrosolubles √©s tamb√© comparativament m√©s gran en el rovell.

Els ous aporten al total de la dieta una apreciable quantitat de prote√Įna de f√†cil digesti√≥ i un perfil d’amino√†cids essencials similar al que es considera ideal per als humans. Per aquesta ra√≥, es diu que √©s d’alt valor biol√≤gic (94 en una escala de 100).¬†Dos ous aporten unes 141 kcal, fet que suposa un 7% de l’energia di√†ria recomanada per a un adult, que necessita 2000 kcal. L’ou no cont√© hidrats de carboni, per la qual cosa l’energia procedeix fonamentalment de la seva mat√®ria grassa. Els greixos s√≥n de gran qualitat, ja que els monoinsaturats (3,6%) i poliinsaturats (1,6%) superen¬†√†mpliament al greix saturat ( 2,8%). Tamb√© cont√©¬†Omega-3, amb efectes molt beneficiosos sobre la salut.

I una bona not√≠cia: cuinar ous d√≥na marge a la creativitat: els pots fer durs, ferrats, en forma de truita combinada amb desenes d’aliments, remenats, trencats; el pots posar en amanides o poden ser plat principal. Gaudeix de l’ou i, quan ho facis, pensa que est√†s menjant salut.