El jardí de Júpiter

Zeus, el rei dels déus grecs que els romans van rebatejar com a Júpiter, va néixer a en una cova on la seva mare l’amagava dels déus antics. Aquesta cova és als peus del mont Ida, la més alta de l’illa de Creta. I just allà és on es va descobrir un fruit realment diví, de sabor irresistible i propietats extraordinàries: el gerd.

El gerd és una de les baies més ben considerades del món. Avui creix a gairebé tot Europa i Amèrica, després de popularitzar-se durant el segle XIX, però van ser els romans els que en van extendre el conreu per tots els territoris del seu Imperi d’Occident. Continuen existint el conreu amb el creixement silvestre, i a Catalunya en podem trobar tant al camp com a la muntanya, i d’aquí ve la seva habitula consideració com a fruit del bosc.

Tot i que n’hi ha de negres i daurats, els més abundants són els gerds vermells, el pigment dels quals és sinònim d’antioxidants i, per tant, contribueix a frenar l’envelliment cel·lular i eliminar radicals lliures de la sang. Són una font abundant de vitamina C, de vitamina A i d’una gran quantitat de minerals: ferro, ideal per evitar anèmies i reforçar moments de regles fortes; potassi, imprescindible per a les connexions nervioses; i manganès, excel·lent reconstituent ossi i sanguini.

La combinació pràcticament màgica entre dolçor i acidesa dels gerds no és una mera sensació: els seus sucres saludables allarguen al paladar i a l’organisme, i contribueixen a regular els sucres a la sang. Per això, el gerd és un bon preventiu contra la diabetis, alhora que redueixen la pressió arterial i protegeixen el sistema cardiovascular.

Molts experts coincideixen que menjar gerds contribueix a millorar la salut ocular, l’estat de la pell i la lluentor del cabell. A mi m’ajuda, sobretot, a estar de bon humor tot el dia. De fet, no necessito que ningú em parli sobre els beneficis saludables del gerd perquè sempre en tingui un bon grapat a mà, ja sigui per menjar en cru o per cuinar en una sopeta de postres o fer-ne una melmelada saludable amb sirop d’agave.

M’imagino Zeus, de petit, collint gerds en un paratge idíl·lic a prop de la cova on va créixer. El jardí de Júpiter. Quin nom més escaient per a un fruit francament extraordinari, com vingut d’un altre planeta.

Ignasi Llobet, Director General de Grup Llobet
Article publicat al Regió 7, el 3 de Juny de 2018