Envellir feliços: 5 consells

 

Avui, Dia Mundial de la Gent Gran promogut per l’Organització de les Nacions Unides (ONU), ens proposem oferir alguns consells per envellir feliç amb l’ajuda d’una bona alimentació. No en va, més de 700 milions de persones tenen més de 60 anys al món, una xifra que de cara al 2050 haurà passat a l’espectacular xifra de 2.000 milions (el 20% de la població global). Això genera, òbviament, enormes reptes per a la humanitat que no podem abordar en aquest article, però també una reflexió fonamental resumida en una pregunta: envellir en quines condicions? Després de la salut, que òbviament és a la base de qualsevol raonament, a Grup Llobet considerem fonamental envellir feliços. A continuació, 5 REPTES amb 5 possibles SOLUCIONS.

REPTE 1: ENERGIA. Per ser feliços, hem de sentir que tenim energia. Salvant recomanacions mèdiques i situacions concretes, si no tenim problemes de restriccions és important portar una dieta el màxim d’equilibrada i compensada possible, amb carbohidrats de qualitat com fècules (pasta integral, arròs integral, patata, llegums, cereals) que incloguin també fruites i verdures de tots els colors. Evitem els sucres refinats perquè ens poden deixar KO després del seu efecte immediat. Una qüesitió fonamental: l’àpat més important del dia, més que mai, és l’esmorzar. Carreguem les bateries per tot el dia.

REPTE 2: OSSOS FORTS. Especialment a partir dels 60, si no portem una dieta rica en calci, en altres minerals essencials i en vitamina D, que fixa el calci als ossos, l’estructura òssia i les articulacions es debiliten. Comencen a aparèixer problemes com l’osteoporosi i altres mancances que poden provocar fractures i que, a diferència de quan som joves, costen molt recuperar. Convé menjar fonts d’aquests elements imprescindibles: làctics i derivats, cigrons, mongetes seques, ametlles, avellanes i peix blau (en general, però com més petit millor).

REPTE 3: INAPETÈNCIA. Com més grans ens fem, en general, ens ve menys de gust menjar i trobem menys “divertida” la diversitat en l’alimentació. De la mateixa manera que perdem vista i oïda, també perdem olfacte i gust. Per això convé “obligar-nos” més que mai a menjar variat i equilibrat i a menjar més sovint, en menor quantitat però cada 3 o 4 hores. Quan preparem un àpat, és convenient pensar en què menjarem en el següent; d’aquesta manera, ens farà menys mandra preparar-ho just abans de menjar. Un detall a tenir molt present: quan ens fem grans també ens ve menys de gust beure aigua quan, precisament, és més important que mai. Podem fer-la més atractiva afegint-hi un raig de suc de llimona. I ens podem forçar a beure posant-nos tres alarmes al dia que ens ho recordi. També ens poden ajudar les infusions o els caldos en els àpats.

REPTE 4: FORÇA. La força és responsabilitat de les proteïnes, responsables del nostre teixit muscular i absolutament imprescindibles per a la vida. En els darrers anys s’han posat molt en valor les proteïnes d’origen vegetal i són importantíssimes per a la dieta, però el 60% de la proteïna en aquesta edat hauria de ser d’origen animal segons el consens científic. Optem per carns de qualitat, de proximitat, així com peixos blancs que també són fàcils de digerir i es poden combinar amb verdures i amb altres fonts de carbohidrats de qualitat. També és important el paper de l’ou, que tradicionalment s’havia associat al colesterol però s’ha vist que no és així i que aporta molts més beneficis que altres fonts proteiques.

REPTE 5: MOBILITAT. Ens hem de moure més que mai, lògicament amb mesura, i si aquesta activitat la podem associar a les rutines alimentàries guanya tot el sentit del món. No hi ha res millor que menjar les verdures del propi hort i dedicar temps a tenir-ne cura. O caminar fins a la botiga per anar a escollir el que prepararem durant el dia. O sortir a buscar bolets, o cargols, o plantes aromàtiques del bosc que aportaran als nostres plats aquell toc únic i singular. Relacionar activitat física amb alimentació és una eina sensacional per viure un envelliment actiu, conscient i feliç.

No ens enganyem: celebrar la vellesa és allò que volen fer tots els joves. Arribar a gran és el que vol tothom. Arribem-hi, doncs, feliços i felices.