Diu la religió budista que el seu fundador, siddharta Gautama, va ser il·luminat sota un arbre de mango fa més de 2.500 anys. Ja feia prop de dos mil·lennis que es conreava a l’Índia, però no seria fins al segle XVI quan es va començar a globalitzar. El gran precursor va ser l’emperador indi Akbar (s. XVI), el “Rei de reis”, que va plantar 100.000 arbres de mango als peus de l’Himàlaia. A més de bon governant, va ser un gran visionari.

Avui, el mango és una fruita universal que es conrea a totes les zones tropicals i subtropicals del planeta. És un dels pocs productes que van fer el camí invers de la colonització americana fins al punt que molts pensen avui que és un fruit autòcton de les Antilles. Res més lluny de la realitat. De fet, l’Índia continua sent el gran productor mundial de mango: cada any en surten uns 14 milions de tones, dues terceres parts de la producció mundial.

He de reconèixer que les propietats nutritives del mango pulveritzen les organolèptiques. En altres paraules: els seus beneficis per a la salut són molt més potents que el seu sabor, la seva olor, el seu color o la seva textura. És, de fet, un dels antioxidants més efectius: l’àcid màlic, les vitamines dels grups A i C i els flavonoides que conté contribueixen a eliminar els radicals lliures de la sang. També té efectes depuratius i d’alcalinització de la sang.

La polpa conté una gran proporció de fibra i és molt rica en minerals. El seu alt contingut en magnesi i potassi el fa indicat per prevenir l’osteoporosi i evitar les rampes musculars, així com per regular la pressió arterial. També és significativa la seva aportació de ferro i en enzims que afavoreixen l’assimilació de nutrients, és a dir, que fan que el nostre organisme els capti millor.

Sempre he pensat que, davant d’un mango, ben poca cuina hi ha. És clar que es pot incorporar en guisats, cremes, sorbets i gelats, però el millor és gaudir-lo en cru. Assaborir-lo tal com és, en essència, és com fer tribut al que els indis consideren, encara avui, el fruit de la saviesa. Si l’emperador Akbar pogués veure en què va desencadenar el seu projecte, se sentiria el rei del mambo. Sigui com sigui, sempre serà el rei del mango.

Ignasi Llobet, Director General de Grup Llobet

Article publicat al Regió 7, el 08 de Setembre de 2019

També us pot interessar: Consells per conservar la fruita fresca a l’estiu