La quinoa: l’àvia es posa de moda

Tot torna, diem quan parlem del món de la moda. Doncs, en alimentació, podem afirmar que tornen, com a mínim, alguns dels aliments que van configurar una part important de la nostra dieta i que s’han mantingut en el fons d’armari durant, com a mínim, tres generacions.

I així s’ha posat de moda (per fi!) la quinoa. Forma part de la família dels pseudocereals, perquè no pertany a les gramínies però, gràcies al seu alt contingut en midó, el seu ús és el mateix que el d’un cereal. En realitat i en sentit estricte, la quinoa ve a ser un fruit sec de mides molt reduïdes i amb un contingut importantíssim en proteïna (12-18%), omega 3, vitamina E, fibra, fòsfor, magnesi i ferro. A més, a diferència dels cereals, no conté gluten i, per tant, és ideal per a cel·líacs.

La quinoa és una àvia que està de moda, sí. Originària dels peus dels Andes, era conreada ja fa més de 6.000 anys per la civilització inca, que la considerava una planta sagrada coneguda com a “Chisaya mama”, és a dir “la mare de tots els grans”. No era banal: els nadius americans obtenien energia i una salut de ferro (mai millor dit) gràcies a aquest aliment.

Avui, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) posa en valor la quinoa i reforça aquest posicionament amb els resultats de rigorosos estudis mèdics i científics que certifiquen els beneficis d’aquest gra. Un de recent, elaborat a la Universitat de Harvard, ha conclòs que un bol diari de quinoa redueix el 17% el risc de mort prematura per càncer, diabetis o infart. Només una reserva: renteu-la correctament si l’obteniu com a llavor, amb la closca.

I un detall: difícilment podreu dir que no us agrada, ja que el seu gust és eminentment insípid i no modifica el sabor de cap ingredient. Per tant: feu el favor d’apuntar-vos a aquesta moda que torna.