Una bona digestió comença mastegant

Perdem la paciència quan els nostres fills (si som pares) masteguen, masteguen i no paren de mastegar sense empassar el tall diminut que tenen a la boca. Però aquest fet confirma una norma que hem de tenir molt en compte els adults: el cos és intel·ligent. Cert: és imprescindible mastegar molt més del que ho fem, i això els nens ho tenen present de forma innata; tot i que, i també és veritat, de vegades es passen i “aquella bola” ja no hi ha qui se l’empassi.

En tot cas, és imprescindible mastegar correctament el menjar. Els experts parlen d’unes 30 mastegades cada cop abans d’empassar, i també adverteixen que el que ens posem a la boca hauria de tenir unes mides més petites, ja que no és el mateix mastegar 30 cops un tros de poma que un tall d’entrecot que gairebé no entra. I tot això és important per una qüestió fonamental: la digestió comença a la boca, esmicolant al màxim els fragments de menjar i envoltant-los de saliva.

D’entrada, la saliva conté un enzim, la ptialina, encarregada de descomposar els hidrats de carboni, i sense aquest agent és molt més coplicat digerir-los a l’estómac. Per això, fins i tot és important “mastegar”, ni que sigui donar-hi alguna volta a la boca, aquells aliments que no costen gens d’empassar (com per exemple una escudella): mastegar no només consisteix en triturar l’aliment per poder-lo engollir sinó en preparar-lo per a una bona digestió estomacal.

Però quan masteguem fem molta més feina, una tasca que no es veu: mentre “fabriquem” el bol alimentari (la substància preparada per digerir a l’estómac), per mitjà de les papil·les gustatives enviem una informació crítica al cervell: l’estem “avistant” que som a punt d’enviar menjar a l’estómac i que, per tant, aquest òrgan ja es pot anar preparant per digerir. Això fa que el cervell activi l’ordre per a la segregació de sucs gàstrics i perquè tota la “maquinària” estigui a punt per començar a treballar.

Bé. Dit això, convé afegir que mastegar correctament aporta molts altres beneficis més enllà de la pròpia digestió: incrementa (lògic) la segregació de saliva, i aquesta contribueix a la salut de les nostres dents ja que evita que s’hi addereixin restes de menjar; ajuda a no engreixar, ja que com més masteguem més sensació de sacietat generem a l’organisme i, per contra, menjar ràpid mastegant poc multiplica per tres les possibilitats de patir obesitat (segons un estudi de la Universitat d’Osaka, publicat al British Medical Journal); i, finalment, mastegar oxigena l’organisme, i això produeix una sensació de plaer que ens allunya de l’estrés.

En definitiva: en el camí de la felicitat hi ha molts factors que no depenen de nosaltres, però altres, com mastegar millor, són a les nostres mans. Si més no, fent cas a aquests consells, els nostres fills deixaran de posar-nos nerviosos quan mengen.