El pare de la medicina, el grec Hipòcrates de Kos (s. V a.C.), receptava i aplicava l’all en els seus remeis per a múltiples dolències. Des de l’antiguitat, aquesta hortalissa de la família de les liliàcies ha estat una font de salut i de guariment. El progrés de la ciència i el desenvolupament de fàrmacs moderns va relegar aquest aliment a la condimentació alimentària (només apreciat per “donar sabor”). Fins que, darrerament, els experts tornen a posar en valor el seu gran component saludable.

I és que l’all té múltiples efectes beneficiosos, que podríem resumir en aquests punts:

• És un gran aliat per prevenir malalties cardiovasculars.
• Disminueix la pressió arterial i disminueix els nivells de colesterol a la sang.
• Millora la respiració i combat els refredats: fa les mucositats més fluïdes i ajuda a expulsar-les.
• Atura diarrees i espasmes per gasos, combat paràsits a l’intestí i afavoreix les digestions pesades.
• Redueix els nivells de sucre a la sang i estimula el pàncrees en la secreció d’insulina.
• És un antibiòtic natural. Ens protegeix de bacteris, fongs i virus.
• És depuratiu: activa el metabolisme i ajuda a desintoxicar i a expulsar residus.
• Els seus aminoàcids ens protegeixen dels metalls pesats i n’eviten l’acumulació al cos.
• Incrementa i agilita els anticossos del nostre organisme.
• Els seus antioxidants poden prevenir la demència i l’Alzheimer.
• Ens ajuda a millorar la solidesa dels ossos i articulacions.
• Els suplements d’all milloren el rendiment atlètic i esportiu.

A més, l’all té  un alt contingut de nutrients i, per contra, molt poques calories. Per tot això, i tot i que la ciència no ho ha pogut comprovar, molts experts consideren que aquest aliment pot allargar la vida i, tanmateix, millorar el benestar i els nivells de salut durant les etapes madures.

Sense cap dubte, per tant, l’all és un element absolutament recomanable a la nostra dieta. A més, sempre ens ajudarà a posar bon gust als nostres plats.