Si un nen o nena menja bé, està sa, té energia i riu de forma habitual, no cal preocupar-se de res més. La majoria de pares es preocupen per una qüestió molt difícil de controlar i que, al final, acaba fent el seu curs: el ritme de creixement dels fills. De fet, és habitual entrar en comparacions (que expressem verbalment o només pensem) entre l’estatura del nostre fill o filla amb els seus companys de classe o amics de la mateixa edat, quan, en realitat, hauríem de tenir en compte tots aquests aspectes:

1. El ritme de creixement mai és constant. Un infant que, per exemple, creixi 5 centímetres en un any no significa que creixi uns 4 mil·límetres al mes; pot créixer 1 centímetre durant un mes (o més) i pràcticament no créixer durant moltes setmanes.
2. El 80% de l’estatura que tenim quan arribem a adults es deu exclusivament a factors genètics. Només el 20% respon a factors ambientals (com la nutrició, alguna malaltia o la vessant emocional).
3. Pel que fa a la nutrició, el que marca realment la diferència no és el tipus d’alimentació (que és molt important per a moltes altres facetes) sinó el fet que no hi hagi desnutrició. La desnutrició sí que pot frenar significativament el creixement dels nens o nenes.
4. En relació amb les malalties: els refredats, les grips o altres malalties habituals (i naturals) entre els petits no frenen el creixement a menys que parlem de freqüències molt allunyades de la normalitat. Les malalties cròniques (cardíaques, renals i altres) sí que poden frenar el creixement dins d’uns marges relatius.
5. Atenció amb la vessant emocional: tot i que de forma molt moderada, hi ha factors emocionals relacionats amb el creixement, de manera que afectarà sobre el creixement dels infants l’amor que rebin dels pares i altres familiars, la seva relació amb l’entorn social i factors com la confiança amb ells mateixos.
6. Dit això, és important tenir en compte que tots els factors esmentats tindran un especial efecte durant les dues etapes crítiques del creixement: fins als tres anys de vida (aproximadament) i durant la pubertat.

Efectivament, els moments en què els nens i nenes creixen més (proporcionalment) és fins als 3 anys i durant la pubertat (entre els 12 i els 16 les noies, entre els 13 i els 18 els nois). Durant els tres primers anys de vida, els infants dupliquem aproximadament la seva estatura (neixen, de mitjana, amb 49 centímetres i als 3 anys ronden el metre); si sempre fos així, al final de l’etapa de creixement faríem uns 60 metres d’alçada.

Entre els 3-4 anys i els 12-13 arriba una etapa de creixement lent, d’entre uns 7 centímetres anuals a l’inici fins als 4 cm/any a partir dels 6 o 7 anys d’edat. És als 12, en el cas de les nenes, i cap als 13, en el cas dels nens, quan comença l’anomenada “estirada”, acompanyada d’una profunda transformació i un estrés hormonal que acabarà convertint aquests infants en adults (o, bé, més aviat nens en un cos adult). L’estirada pot ser de 12 o 14 centímetres anuals, de forma generalment poc proporcional, de manera que en pocs mesos es poden produir creixements tan ràpids que fins i tot genera dolor d’ossos i articulacions, en ocasions acompanyat de febre.

Lògicament, el creixement comporta necessitats nutricionals extra, amb bons nutrients i les sals minerals (calci, ferro, fòsfor, potassi i tants altres) necessàries per a la constitució de teixits. Davant d’això, la premissa bàsica és: menjar disponible, de la màxima qualitat i tota la varietat possible. No ens obsessionem amb una dieta que aporti uns nutrients o altres perquè el cos, inevitablement, és més savi que nosaltres: els fa devorar tot el que troben. Això sí: tant per tant, que el que trobin sigui saludable.