Per què el més important d’una dieta és que sigui equilibrada?

El polèmic documental “Super Size Me” (Morgan Spurlock, 2004) presentava els problemes físics i psicològics que patia el propi director i protagonista alimentant-se exclusivament de menjar ràpid (hamburgueses i patates, bàsicament) durant 30 dies. Ja aleshores, molts crítics i nombrosos experts en nutrició van denunciar que el principal problema no radicava en els perjudicis d’aquests aliments (que, lògicament, no són precisament saludables) sinó en dos factors fonamentals: d’una banda, les calories consumides diàriament, més de 5.000; de l’altra, i molt important, l’absència d’una dieta equilibrada. En altres paraules: probablement hauria tingut efectes diferents, però igualment negatius, una dieta de 30 dies basada exclusivament en enciam i tomàquet.

Aquí entra en joc la importància per a qualsevol humà d’una dieta equilibrada, formada per aliments el màxim de saludables possibles però, sobretot i més enllà de si algun àpat és considerat “menys saludable”, que el que mengem estigui ben complementat de manera que, en el seu conjunt, ens aporti tots els nutrients que necessitem per a la nostra activitat diària. I aquí, precisament aquí, pren un paper crític un altre concepte: la combinació d’aliments.

Efectivament, combinar aliments amb coneixement de causa dóna resultats incomparablement millors en la nostra dieta que no pas pensar en el que ens aporta cada aliment per separat. En aquest cas, l’ordre dels factors sí que altera el producte. Per exemple: els llegums amb arròs (de fet, els llegums amb molts cereals) aporten molt més que per separat, de manera que les proteïnes de baixa qualitat dels llegums es converteixen en proteïnes d’alta qualitat gràcies a la lisina del cereal. D’aquí ve que les nostres mares ens deien que les llenties amb arròs equivalien a menjar un bon bistec.

Un altre exemple: llegums i vitamina C, o la vitamina C combinada amb qualsevol vegetal que porti ferro. Resulta que (sense entrar en detalls ni terminologies científiques) el ferro que contenen les plantes és de més difícil absorció que el ferro que porta la carn o el peix. I la vitamina C contribueix a la major absorció del ferro vegetal o no-hemo. Parlant de carn i verdures, la combinació d’ambdues és una suma molt intel·ligent, ja que la fibra fa que l’absorció de colesterol (molt present a la carn) sigui menor en l’intestí prim. Un altre bon exemple és una combinació molt catalana: tomàquet i oli d’oliva, ja que el tomàquet és ric en licopè (un antioxidant molt potent) i l’oli d’oliva el fa més liposoluble, amb la qual cosa ajuda l’organisme a absorbir aquest agent tan beneficiós.

Vaja, que quan parlem de dietes equilibrades no ho diem perquè quedi bé sinó perquè en l’equilibri hi ha la clau de la vida saludable, més que en obstinar-nos a renunciar a algun “pecat” o a obsessionar-nos a que tot el que comprem o mengem sigui 100% saludable. L’important és tenir un bon pla saludable i una bona combinació d’aliments perquè, tots junts i en la seva consonància, ens ajudin a viure millor i més feliços.

Finalment, una combinació triple que fa gràcia: iogurt, plàtan i ganes de dormir. Resulta que tant el iogur com el plàtan contenen triptòfan, un aminoàcit que genera l’hormoma neurotransmissora coneguda com a serotonina, font de benestar. El propi triptòfan també genera melatonina, que ajuda a conciliar el son. O sigui, si prenem iogurt amb plàtan abans d’anar a dormir, bona nit! Ah, salut i bons aliments!