Menjaré de tot!

Avui menjaré carn d’olla i un bon rostit. Amics lectors, si llegiu això per Sant Esteve, menjaré canelons i algun farcit. De postres, un dia torrons i l’altre polvorons.

Ningú és perfecte. M’agrada menjar, i no penso renunciar als àpats tradicionals del Nadal. Penso que m’ho puc permetre: d’una banda, em passo tot l’any fent ‘bondat’; de l’altra, m’he preparat els complements perfectes per als excessos d’aquests dies, que m’agradaria compartir amb vosaltres.

Ahir ja vaig començar el meu esmorzar nadalenc: pinya i papaia, que estan boníssimes i, de passada, contenen bromelina: un enzim que reforça els sucs gàstrics en la síntesi de proteïnes, ideal si mengem carn o peix. Abans de cada àpat, a mig matí, no hi ha res més apropiat aquests dies que una infusió de te verd, que activa el metabolisme i comença a cremar abans del ‘primer assalt’.

I arriba l’hora de la veritat: l’àpat de festa, aquest tiberi recorrent durant les celebracions nadalenques en els quals, bàsicament, mengem en abundància i fem barreges molt (molt!) estranyes. Cadascú que faci el que vulgui o pugui, però a casa optem per, en primer lloc, fer una bona tria dels aliments, que siguin de qualitat; i, d’altra banda, no menjar fins a petar, que es diu molt fàcil però no és senzill.

Tinc un altre secret: contra les digestions pesades, en una bona part per culpa de les histamines de les carns i els peixos, uns bons antihistamínics: per exemple, una bona guarnició a partir de remolatxa o fonoll. Això m’ajuda (comprovat!) a digerir millor i a no sentir-me pesat, inflat, rebotit.

I arriba l’hora de sopar. A menys que tinguem ‘doblet’ (per aquells compromisos familiars), aprofito per depurar: aquest vespre, faré un brou de ceba, porro, api i pastanaga. Una premissa important: per molt que arribem al vespre sense ganes de sopar, el millor és fer-ho. De fet, ara més que mai, s’hauria de procurar fer cinc àpats cada dia perquè ens ajudaran a menjar amb més moderació.

A tot això hi afegiré uns quilòmetres de bicicleta, tot un ‘medicament’ bo per al cos i per a l’ànima. Resistiré al Nadal, al gall i al tall. I si el tió em porta uns pantalons, no els hauré d’anar a canviar per una talla més.

Ignasi Llobet, Director General de Grup Llobet

Article publicat al Regió 7, el 25 de desembre de 2016