S’ha d’obligar als infants a menjar?

Aquesta és una pregunta que respon l’Agència de Salut Pública (ASPCAT) a les Recomanacions per a l’Alimentació en la Primera Infància que va publicar a finals del 2016. Si no heu tingut l’oportunitat de llegir-les aquí en farem un breu resum i ampliarem un xic més els consells més destacats.

Qui més qui menys té algun record d’infància gravat a la memòria pel que fa al tema de l’alimentació. No obstant, no estic tan segura que aquest record sigui massa positiu en la majoria de casos… nens que no es podien aixecar de la cadira fins que no s’haguessin acabat tot el menjar del plat… menjar que al final acabava a les butxaques de la bata per poder sortir al pati i gaudir d’una estona de jocs amb els companys.

Actualment se sap, i sobre això en parlen les recomanacions abans esmentades, que obligar els nens a menjar és totalment contraproduent ja que fa l’efecte contrari al desitjat i acaba provocant un rebuig total al que es preten que mengi.

La preocupació per l’ infant que no menja és força freqüent entre pares i mares. No obstant això, el fet de no acabar-se el menjar del plat pot ser degut a un problema d’equilibri entre el que el nen menja i el que la mare o el pare esperava que mengés.

child-1566470“Els progenitors són els responsables d’adquirir els aliments que consumirà l’ infant, i de decidir també quan, com i on es menjaran, però és l’ infant en definitiva qui decideix si vol o no vol menjar i quina quantitat, ja que és capaç d’autoregular la seva ingesta en funció de les seves necessitats”. Aquesta afirmació tant contundent la trobem dins les recomanacions de l’Agència de Salut Pública de Catalunya i ens hauria de fer reflexionar sobre com s’hauria de gestionar aquest tema.

Si fem un cop d’ull a les dades del Departament de Salut veiem que un 30% de nens i nenes de 6 a 12 anys té excés de pes, al voltant del 19% pateixen sobrepès i un 11,7% directament obesitat. Malgrat això, la mentalitat que encara tenim avui en dia és d’induir a l’ infant a menjar més del que li marquen els seus senyals de gana i sacietat. Hem d’intentar canviar al xip i confiar en els nostres infants que, per ells mateixos, són ben capaços de controlar les seves ingestes ja que tenen un mecanisme concret per fer-ho. I ho hem de començar a fer des de ben petits, d’aquesta manera no alterarem aquest mecanisme.

Si es mantenen aquestes dades, molt probablement, la salut de les futures generacions no millorarà respecte la dels seus progenitors. La solució a aquest problema, segons les recomanacions de l’Agència de Salut Pública, és proporcionar-li al nen la quantitat d’aliment que necessita respectant la seva sensació de gana.

En què s’hauria de basar doncs l’alimentació infantil? Segons els consells de l’ASPCAT, s’hauria d’intentar oferir un alimentació variada, suficient, equilibrada i individualitzada per tal d’assegurar un creixement i desenvolupament òptims.

Hem parlat del COM, ara ens centrarem en el QUÈ. Fins al mig any de vida del nadó, les necessitats energètiques són cobertes per l’alletament matern exclusiu o, en cas que no sigui possible, per la llet adaptada. A partir d’aquesta edat cal incorporar nous aliments.

L’Agència de Salut Pública parla d’una “incorporació progressiva, lenta i en petites quantitats, respectant un interval d’uns dies ( de 3 a 5, per exemple ) per a cada nou aliment i observant com es tolera”.

Destaca també que als aliments introduïts no s’hauria d’afegir sucre, mel ni edulcorants i que és totalment desaconsellat introduir sal a les preparacions així com oferir aliments molt salats. Cal puntualitzar que evitar o reduir la sal dels nostres plats és un consell beneficiós per tota la família.

La Guia també ressalta la importància d’evitar els aliments que, per la seva forma o composició, puguin provocar ennuegaments.

father-1633655Així doncs als pares ens toca proporcionar l’aliment als nostres infants, crear un ambient relaxat, còmode i distès durant els àpats i sobretot evitar crits, males paraules i la típica frase “fins que no t’ho acabis no et mouràs de la cadira”. Recordem que ells són capaços de percebre la sensació de gana i sacietat des de ben petits i els adults l’hauríem de respectar.

I si els hi oferim tant poca quantitat que es queden amb gana? Doncs sempre tenim l’opció de tornar-li a omplir un xic més el plat!

Finalment recordar que no hi ha cap formula màgica a seguir a l’hora dels àpats, potser la més fiable té la PACIÈNCIA com a principal component. Hem de ser conscients que cada nen és diferent i cada nen necessita el seu temps, temps que no s’hauria d’omplir amb distraccions com ara la televisió, els mòbils o les tauletes.

 

Hauríem d’entendre els àpats com a moments idonis per la comunicació, l’ intercanvi de mirades, de paraules i transmetre a l’ infant que l’acompanyem en tot el procés, des del primer plat fins a les postres.

Aina Llobet, Diplomada en Nutrició Humana i Dietètica

Nutricionista de Grup Llobet