El calçot no en té cap culpa

Som uns manipuladors. Utilitzem el pobre calçot, que és una de les hortalisses més saludables, per fer tiberis que ens deixen baldats. Efectivament, el més perillós de les calçotades és el que arriba just després dels propis calçots.

La meva recomanació en plena temporada de calçots: abans de la calçotada, dediqueu-vos un matí d’esport. Després de la dutxa, permeteu-vos un te verd amb gel, que us refrescarà i, al mateix temps, activarà el metabolisme: començareu a cremar abans de menjar. Després d’això, mans a la brasa, que això també és fer exercici!

Els calçots tenen propietats molt beneficioses. Són depuratius, antioxidants, contenen moltes vitamines i són rics en sals minerals. A més, són considerats “hortalisses tèbies”, perquè escalfen l’organisme i combaten el refredat, a més d’ajudar a entrar en calor les persones fredoliques. L’única reserva: té un efecte dilatador de l’intestí i, per tant, si en mengeu gaire més de 15, a la tarda podem tenir alguna flatulència.

Però el gran problema arriba quan els calçots ja són història i el color negre recorre mans, morros i dents. És el moment de la carn a la brasa que, coses que passen, es veu que mai no hi pot faltar. Arribat aquest moment, la paraula és: moderació.

 

 

 

 

 

 

Certament, la carn es posa molt bé després del calçot, i val la pena escollir-la de qualitat, a poder ser de proximitat. Si feu botifarra, millor sense conservants. Si opteu per la carn blanca, una bona opció és un xai lletó dels de debò, exclusivament alletat.

I encara falta el remat final: unes postres de pastisseria que, siguem realistes, és ben difícil evitar que algun convidat en porti. Endavant i fora, però, si pot ser, entre mig proveu un cítric (taronja o mandarina), que us ajudarà a desengreixar.

Després d’una bona calçotada (tot inclòs), em va molt bé fer un licor digestiu, que tot ajuda. I una jornada (o una setmana!) de reflexió. Els que mirem de cuidar-nos podem fer excepcions, i una calçotada és més saludable del que sembla: res millor que entaular-se amb amics, familiars, companys o veïns, tots amb el mateix pitet i amb les mateixes ganes de passar-ho bé. Vaja, que el calçot no té la culpa de res i té la virtut de regalar, si més no, bons records.

Ignasi Llobet, Director General de Grup Llobet

Article publicat al Regió 7, el 26 de febrer de 2017