Quan la sal es converteix en verí

Avui en dia són poques les persones que desconeixen que l’excés de sal és perjudicial per la salut però la veritat és que, durant el dia a dia, encara se segueix consumint molta més sal de la recomanada.

Anem a pams. Quines són les necessitats diàries de sodi per un adult? Les necessitats estan al voltant d’uns 500mg de sodi, el que equival a 1,25g de sal comú ( la meitat d’una culleradeta de cafè). El màxim recomanat són 2.400mg, 6g de sal i el que s’està consumint de manera habitual són 10g (4000mg de sodi)! Un consum excessiu, sens dubte!

Si fem números veurem que, en la dieta occidental, el consum de sodi i de sal és unes vuit vegades superior a les necessitats del nostre organisme.

 D’ ON PROVÉ EL SODI  EN L’ALIMENTACIÓ

  • Un 5%, d’additius presents en la indústria alimentària ( glutamat monosòdic, bicarbonat sòdic i nitrats sòdics, aquests últims utilitzats com a conservants en carns i embotits).
  • Un 15%, de la sal que contenen naturalment els aliments.
  • Un 20%, de la sal afegida al cuinar.
  • I el 60% restant, de la sal afegida als aliments processats.

LA SAL OCULTA, UN ADDITIU ABUNTANT

Possiblement, igual que passa amb el sucre, el pitjor de la sal no és el clorur sòdic en sí, sinó els aliments poc saludables als que sol acompanyar i que potencien els seus efectes nocius (fregits, embotits, productes refinats sense fibra…)

Posem exemples dels grams de sal continguts en cada 100g dels següents productes:

  • Snaks: 2-3g
  • els embotits i les carns curades: 2-6g
  • pa blanc: 1-2g
  • conserves: 1-2g
  • formatge curats: 2,5g
  • patates fregides: 2,5g
  • suc de tomàquet envasat: 1,125g

TIPUS DE SAL

SAL MARINA: a més del clorur sòdic, conté petites quantitats de calci, potassi i magnesi. Aquests minerals són molt beneficiosos i poden compensar parcialment els efectes nocius d’un excés de sodi. També aporta una petita però important quantitat de iode.

SAL REFINADA:  és la que més s’utilitza però podríem dir que és la menys recomanada. Per poder-la elaborar s’eliminen les sals de magnesi i calci que conté de forma natural la sal marina i que fan que sigui de difícil maneig. Al final s’han d’afegir additius per aconseguir que quedi seca.

SAL COMÚ:  està composta principalment per clorur sòdic (60% de clor i 40% de sodi). A l’ingerir-la, cada un d’aquests elements fa una funció específica.

  • CLOR: l’organisme l’utilitza per formar l’àcid clorhídric que segrega l’estómac. A més, forma part de la sang i els líquids orgànics.
  • SODI: és un ingredient molt important de la sang. Té la propietat de retenir aigua.

La major part d’efectes de la sal, tant bons com dolents, es deuen a aquest últim mineral.

AVANTATGES I INCONVENIENTS DE LA SAL

Comencem pels avantatges:

  • Satisfà totes les necessitats de sodi.
  • Pel que fa al gust, fa que els aliments siguin més gustosos i afavoreix a la digestió.
  • Millora la conservació ja que dificulta la proliferació de bactèries.

Inconvenients:

  • Produeix habituació: la sal disminueix la sensibilitat de les papil·les gustatives.
  • Hipertensió arterial: el consum abundant de sal augmenta la pressió arterial, especialment de la diastòlica, la baixa.
  • Malalties cardiovasculars: l’excés del consum de sal fa més rígides les parets de les artèries.
  • Malalties de l’estómac: una ingesta excessiva de sal afavoreix a la infecció de la mucosa de l’estómac per una bactèria.
  • Asma: existeixen probes epidemiològiques que l’excés de sal afavoreix als espasmes dels músculs bronquials cosa que pot produir asma.
  • Pèrdua de calci: quanta més sal es consumeix, més quantitat de calci s’elimina per l’orina.
  • Càlculs renals: l’augment de l’eliminació de calci per l’orina pot produir la formació de càlculs renals.
  • Afavoreix a l’obesitat i sobrepès: l’augment de sal també fa augmentar la set i sovint se sacia amb begudes ensucrades o energètiques. El seu consum continuat pot arribar a desequilibrar el balanç entre les calories ingerides i les consumides.

L’excés de sodi que ens aporta la sal que ingerim a través dels aliments, ha de ser eliminat amb l’orina.

Quan l’organisme perd la capacitat per fer-ho, el sodi de la sal queda retingut als nostres teixits i la sal es converteix en un autèntic verí.

Cal recordar que les necessitats mínimes diàries de sodi (500mg, que equivalen a 1,25g de sal), queden cobertes amb la sal que de manera natural contenen els aliments, sense necessitat d’afegir sal comú.

ALTERNATIVES A LA SAL

Per reduir el consum de sal el primer que cal fer és educar el gust i acostumar-se a un sabor salat menys intens.

Els següents productes alternatius poden ser d’utilitat:

  • Sal d’herbes: contenen una mescla de sal comú, altres sals i extractes d’herbes aromàtiques. Aporten, aproximadament, la meitat de sodi que la sal comú. El seu gust és menys salat però una mica més gustós gràcies a les herbes aromàtiques.
  • Condiments saludables: llimona, herbes aromàtiques (llorer, coriandre, julivert, romaní, alfàbrega, timó…), all, ceba, espècies ( canyella, nou moscada, pebre, gingebre, vainilla…).

 

 

 

 

Reduir el consum de sal no és feina fàcil ja que, qui més qui menys, en som una mica addictes. Ho haurem d’anar fent a poc a poc, de manera progressiva, però el canvi és necessari ja que comportarà un munt d’avantatges per la nostra salut.

Així que, quan paris taula, no t’enduguis el saler, controla la sal que afegeixes quan cuines i sobretot, fes una ullada a l’etiquetatge nutricional, punt clau per identificar l’excés de sal que s’amaga en molts productes alimentaris.

Aina Llobet, Diplomada en Nutrició Humana i Dietètica

Nutricionista de Grup Llobet