L’espiral dels astronautes

Si la NASA la incorpora a la dieta dels seus astronautes, deu ser que és un gran aliment. Vull dedicar aquest article a l’espirulina, una alga marina unicel·lular en forma d’espiral (d’aquí ve el seu nom) que forma part dels anomenats “superaliments”: llavors, fruites, arrels i algues amb una extraordinària concentració de nutrients essencials i fàcilment assimilables per als humans.

Jo vaig conèixer l’espirulina en un moment en què em trobava baix de ferro. Els dietistes introdueixen l’espirulina, en pols o bé en forma de píndoles naturals, en situacions d’anèmia, desmineralització o manca d’energia. I és que al seu alt contingut en ferro s’hi ha d’afegir les grans aportacions de vitamines B i E i, sobretot, el seu elevat contingut en proteïnes, més que fins i tot la carn de vedella.

 

 

 

 

 

 

Als pocs dies d’incloure espirulina als meus àpats, els resultats van ser espectaculars. La meva vitalitat va augmentar de forma molt significativa, i amb ella vaig guanyar en optimisme, en bon humor i en autoestima. En moments com aquell, un reflexiona sobre la relació entre el cos i la ment, que sovint tenim oblidada per les presses i obviem que, com no pot ser d’una altra manera, som el que mengem.

Em vaig decidir a investigar sobre l’espirulina i vaig veure que no només l’agència especial nord-americana s’ha fixat en les seves increïbles propietats nutricionals. Ja és un dels ingredients ‘de capçalera’ per a milers d’esportistes professionals, que han notat un increment en el seu rendiment. De fet, atletes nord-americans, cubans, xinesos, russos i de l’Europa de l’est l’utilitzen des de la dècada de 1980, i ara ja s’ha extès a la pràctica totalitat de les federacions esportives nacionals.

Però encara hi ha més: l’Organització de Nacions Unides recomana l’ús de l’espirulina per combatre la malnutrició al món. Està clar, i no ho dic jo sinó els que en saben, que les algues són el futur en termes d’alimentació en un món cada dia més poblat i condemnat a una escassetat cada dia major de recursos naturals. L’espirulina jugarà un paper determinant en aquest horitzó. De mentre, al meu rebost no hi pot faltar l’espiral dels astronautes.

Ignasi Llobet, Director General de Grup Llobet

Article publicat al Regió 7, el 18 de juny de 2017