D’herba maleïda a planta sagrada…

Mentre a l’antiga Grècia deien que portava odi i desgràcia, a la Roma clàssica la van convertir en un símbol d’amor i a l’Índia, encara avui, és una planta sagrada. L’alfàbrega és, en tot cas, una de les considerades plantes medicinals, amb propietats terapèutiques contrastades des dels nostres ancestres.

Aquesta mata baixa, és un condiment excepcional per a amanides, guisats, carns, peixos i pastes. És, també, l’ingredient bàsic de la salsa pesto que tant acostumats estem a menjar amb un bon plat de pasta. Solem comprar-la seca, però és molt interessant la intensitat i el toc picant que té fresca, ja sigui acabada de collir o conservada al frigorífic, on aguanta uns dies en bon estat.

Ens pot semblar, com em passava a mi, que senzillament és una forma de donar sabor, però no podem oblidar les seves increïbles propietats: a mi m’ajuda a combatre la fatiga, a millorar la digestió i a dormir millor i més de pressa. Molts experts diuen que contribueix a eliminar els càlculs renals, que calma la tos i redueix el mal de cap.

Però, com a bona planta medicinal, té moltes aplicacions més enllà de la cuina: les nostres àvies en feien infusions per combatre l’insomni, alleugerir inflamacions i estimular la producció de llet materna a les mares primerisses. Per mitjà de l’aplicació en forma d’ungüent, a més, els més vells diuen que ajuda a cicatritzar les ferides, a calmar irritacions cutànies i a enfortir el cabell. Quan, de petit, tenia alguna otitis, mai no podia faltar una pasta feta amb alfàbrega a l’entrada de l’orella. I sempre funcionava.

Però hi ha un efecte de l’alfàbrega que encara em sorprèn ara i us convido a provar: planteu-ne una planta en una torreta, poseu-la a la taula del jardí, del terrat o del balcó i sortiu a sopar a la fresca a tota llum. Quan s’apropin els mosquits, fregueu la planta amb el palmell de la mà per escampar l’olor intensa de l’alfàbrega. A més de regalar-vos l’olfacte, veureu com els mosquits desapareixen, ja que no poden suportar aquesta aroma.

Vaja, m’agrada més creure les versions italiana o índia que no pas recordar que els grecs tenien l’alfàbrega per una planta maleïda. Potser exageraven o potser els espantava el poder curatiu d’una planta que creixia per tot arreu sense que ningú la regués. Certament, l’alfàbrega està envoltada de màgia. Com la fe, com l’amor al cap i a la fi. Potser és moment de posar alfàbrega a la nostra vida, no trobeu?

Ignasi Llobet, Director General de Grup Llobet

Article publicat al Regió 7, el 27 d’agost de 2017