Dolç final d’estiu

El poeta Josep Carner (Els fruits saborosos, 1906) menjava figues de cua llarga a l’ombra de la figuera i penjava el raïm al celler en comptes de fer-ne vi. Ambdós textos eren un homenatge a les dues fruites intensament saboroses (mai més ben dit) i enormement saludables que ens regala la recta final de l’estiu. Us convido a menjar-ne de seguida, perquè no hi ha res millor que menjar la fruita en plena temporada.

Va tenir bona idea Carner: menjar figues sota la figuera, l’arbre amb l’ombra més densa i fresca. Contrasta amb el seu fruit, que no és massa refrescant sinó més aviat carnós i, sobretot, molt energètic. No en va, era l’aliment estrella dels atletes de l’antiga Grècia quan es preparaven per a les olimpíades.

Com en el cas de la figa, el raïm conté una elevada proporció de sucres saludables, al voltant del 20%, hidrats de carboni de combustió lenta que aporten una bona dosi d’energia per afrontar el dia. A més, tenen un alt contingut en fibra, fet que millora la digestió i l’activitat intestinal.

 

 

 

 

 

 

D’altra banda, tant la figa com el raïm aporten una gran quantitat i diversitat d’antioxidants, que combaten l’envelliment cel·lular (i el nostre!) i eliminen radicals lliures, les molècules tòxiques contra les quals el nostre cos manté una lluita constant. També tenen en comú el potassi, que hi és en alta proporció a tots dos fruits i, gràcies a això, són dues potents armes contra la hipertensió.

Totes aquestes propietats s’accentuen amb un altre element comú de la figa i el raïm: la seva conservació en forma de fruita seca, assecada al sol. Efectivament, la figa seca i la pansa són dues fórmules molt mediterrànies per a conservar aquests fruits tan estimats i, al mateix temps, potenciar-ne el sabor. També les propietats: a menys aigua, major proporció de tota la resta.

Ja posats en la fruita seca, us proposo un plat que tant pot servir de postres com d’esmorzar energètic: pa de figues (fet a partir de figa seca, ametlles i espècies) acompanyat de panses blanques i negres. Un bon homenatge a la nostra terra, al nostre clima i a la nostra forma d’entendre els fruits saborosos. Dolç final d’estiu!

 

Ignasi Llobet, Director General de Grup Llobet

Article publicat al Regió 7, el 10 de setembre de 2017