Dolça vermellor

Un dels grans contrastos de la tardor és la magrana (o mangrana), que ja a l’antic Egipte era símbol de poder i es vinculava a l’eternitat. Així de poderós és el fruit del magraner, arbre de la fertilitat per a la cultura oriental. I és que la magrana aporta vida a la tardor per la seva dolçor mesurada però continuada, pel seu vermell intens enmig d’un paisatge en retirada.

Des de temps ancestrals, la magrana s’ha considerat medicinal. Avui sabem per què: per la seva acció contra el colesterol, la hipertensió i l’oxidació, no només evita sinó que reverteix la principal font de problemes cardiovasculars: l’aterosclerosi, que és l’acumulació de dipòsits de greixos a les artèries coronàries.

De la magrana, en realitat, ens en mengem les llavors, els centenars que conté el seu interior envoltades d’un suc deliciós dins d’una tensa membrana. Abans s’han d’arrencar de l’interior i això fa certa mandra, però la pràctica m’ha ensenyat un truc irrefutable: girar la magrana cap per avall i picar amb una cullera o amb el mànec d’un ganivet (o fins i tot amb un petit martell!) perquè els grans caiguin dins d’una tassa o un bol.

Les magranes són la ‘cirereta’ de qualsevol amanida de tardor, acompanyada de fruits secs i trossets de codonyat. També pot ser una bona guarnició per a carns i peixos, així com poden coronar pastissos. Posats a elaborar, us recomano que allargueu la temproada de magrana amb confitures o melmelades, a poder ser sense sucres refinats sinó més aviat amb mel o xarops de fruita.

Capítol a banda es mereix el suc de la magrana o el seu xarop, conegut com a granadina. L’hem adoptat de la riba sud del Mediterrani i l’hem fet servir per a endolcir alguns còctels, però també el podem utilitzar per a postres elaborades, com a toc de contrast per a pastissos de formatge o gelats de cítrics. A més, és molt fàcil de preparar: suc de magrana, una mica de mel i foc lent per evaporar i espessir.

Aquests són alguns consells fonamentals per a gaudir, encara més, d’aquesta tardor que ha començat amb ambient de primavera. Quan el paisatge canvia, ve més de gust que mai refugiar-nos en la dolçor, mesurada i sostinguda, de la fruita que tenyeix la tardor de vermell.

Ignasi Llobet, Director General de Grup Llobet

Article publicat al Regió 7, el 8 d’octubre de 2017