Les sorprenents propietats de la taronja dolça

Els xinesos han acumulat fama de copiar, però els devem innumerables invents que hem incorporat com a propis. En són bons exemples el paper, la pólvora, el compàs, els licors, el paraigües, la brúixola i la taronja. Aquí volia arribar: la taronja és un invent xinès de fa uns 3.000 anys, resultat de l’encreuament entre la mandarina i el pomelo.

I quin invent! La taronja dolça (que és la que mengem o bevem, enfront de l’amargant que es cuina o se’n fa melmelada) reuneix característiques organolèptiques que la fan singular. En el punt de maduració, és equilibradament dolça, té el punt just d’acidesa i abundància tant en aigua com en fibra. És molt poc energètica i enormement saludable de cara al temps de l’any que just encarem.

I és que aquesta setmana, just aquesta, hem inaugurat la temporada de taronja. Segur que n’heu menjat tot l’any perquè el conreu del taronger s’ha adaptat a molts climes dels cinc continents, des del tròpic fins al continental atlàntic o l’equatorià humit del sud-est asiàtic; però el Mediterrani és un dels llocs preferits per a la taronja, i el seu moment a la riba nord arriba per Tots Sants.

L’arribada de la taronja és, aquí, providencial: a les portes dels refredats. I és que la taronja és coneguda i reconeguda per la seva alta aportació de vitamina C, un dels grans amics del sistema immunològic i un calmant natural de la febre. Pel seu alt contingut en flavonoides i betacarotè, la taronja també és un potent antioxidant i una fruita molt depurativa

De la taronja se’n pot treure molt suc, mai més ben dit. A banda del suc natural, que en ser premsat en fred preserva intactes totes les propietats saludables, amb la taronja es cuina plats deliciosos i es preparen postres de mil maneres, des de mouse fins a pastissos. També s’afegeix a les amanides, tot i que posar fruita a l’amanida no és sant de la meva devoció.

Del que es parla poc és del potencial aromàtic de la pela de taronja: si en poseu sobre el radiador, us perfumarà tota la llar; si en poseu dins de les sabates, us eliminarà la bona olor. Tot i que, per a alguns, el millor del seu aroma és que estimula el desig sexual. Però això no ho he provat. O sigui, no sabria dir-vos si la propietat afrodisíaca és real o, més aviat, fruit d’un altre invent xinès.

Ignasi Llobet, Director General de Grup Llobet
Article publicat al Regió 7, el 5 de novembre de 2017