Una pinya de nassos

Avui que surt l’home dels nassos, comencem a acumular àpats nadalencs i aquesta nit n’espera un de contundent. Com que no em fareu cas si us dic que avui sopeu verdureta al vapor i peix blanc a la planxa, prefereixo proposar-vos un antídot per a la pinya que pot rebre el vostre estómac: precisament, la pinya.

De fet, la pinya és un component ja tradicional de les postres d’aquestes festes, i que duri, perquè és un excel·lent digestiu. De fet, la pinya porta un enzim anomenat bromelaïna, que és molt eficient en la digestió de proteïna animal i, al mateix temps, alleuja el dolor intestinal perquè actua com a analgèsic natural. Permeteu-me una recomanació afegida: la concentració més alta d’aquest beneficiós enzim es troba al cor de la pinya, aquella part dura que gairebé mai mengem. Esforceu-vos a menjar-ne un tros.

Resultat d'imatges de PINYA TROPICAL DEL MONTEDe passada, la pinya conté una gran quantitat de vitamines dels grups A, B i C, així com minerals (potassi, iode, calci) i moltíssima fibra. Això ens ajuda a anar de ventre i combat la retenció de líquids, fet que igualment la fa recomanable per a persones que pateixen artritis.

La pinya és una fruita diürètica, millora l’aspecte de la pell i posseeix propietats antiinflamatòries. També aporta beneficis al sistema respiratori: alleugereix la tos i constitueix un expectorant natural, característiques que no ens aniran gens malament amb el fred que ens espera aquest gener.

Lamentablement, a Catalunya no hi ha conreu de pinya perquè és una fruita tropical que necessita una temperatura mitjana d’uns 24 graus sense gaires oscil·lacions. És originari de l’Amèrica Llatina, va arribar a Europa just en la primera remesa d’aliments descoberts per Cristòfol Colom, i s’ha estès per tots els territoris de clima tropical al món. Avui, és la segona fruita tropical més consumida després del plàtan, i és dins del ‘top ten’ de fruites amb menor petjada de carboni del planeta.

Si preferiu unes altres postes, podeu menjar pinya a l’aperitiu acompanyada d’un bon pernil, o guardar-la per esmorzar demà, que tampoc està malament. La qüestió és que, si em feu cas, hi notareu. En resum: perquè la vostra panxa no rebi una pinya de nassos, us recomano menjar pinya, que està de nassos!

Ignasi Llobet, Director General de Grup Llobet
Article publicat al Regió 7, el 31 de Desembre de 2017