Coneixes el julivert?

Les nenes maques, al dematí, s’alcen i reguen el seu jardí. Jo també rego el meu hortet, faves i pèsols i julivert. O, com a mínim, això deia aquella cançó que vam aprendre de petits sense ni tan sols pensar en el seu (pervers) sentit metafòric. El julivert és present a la nostra cultura perquè gairebé tots els horts i jardins en tenen la seva planteta.

Les fulles de julivert es consumeixen en quantitats petites perquè el seu sabor és molt intens. Generalment, la cuina mediterrània l’utilitza com a condiment, sobretot en picades acompanyat o no d’all. Afegim julivert a les mongetes, a les patates, a la sípia, als peixos i al marisc. Decorem amb fulletes senceres les cremes, les sopes i alguns canapès. El julivert és sempre un actor secundari, però dels que són a totes les pel·lis.

En tot cas, no cal gaire quantitat de julivert per beneficiar-se de les seves enormes i diverses propietats. No en va, el grec Hipòcrates, pare de la medicina, el feia servir com a medicament contra les infeccions d’orina i les flatulències. Des de l’Edat Antiga, el julivert està indicat com a potent antianèmic, antibacterià, diürètic, depuratiu i antioxidant. També és laxant i expectorant. En altres paraules, podríem dir que el julivert fa que el que ha de funcionar ho faci correctament.

I és que aquesta planta, originària de Grècia i conreada a tota la Mediterrània, té un alt contingut en vitamines (especialment A i C) i en minerals (ferro, calci, potassi, fòsfor i magnesi). També conté un compost orgànic, la miristicina, que molts científics conclouen que evita la formació de tumors, fonamentalment als pulmons, a la pròstata i al còlon. Per acabar, el julivert té propietats antiinflamatòries, que sempre van bé davant de qualsevol afecció.

Potser aquest article farà que el julivert tingui encara més presència a la nostra vida, tanta com a la nostra cultura. Com en aquella cançó que ens deia, sense dir-ho, que les nenes s’havien de rentar les parts íntimes cada matí. La cantava una senyora gran que parlava d’hortet per referir-se a les seves parts. En acabar es lamentava: “julivert meu, com t’has quedat? Sense cap fulla i el cap pelat”. Si no ho heu captat, sincerament, me n’alegro.

Ignasi Llobet, Director General de Grup Llobet
Article publicat al Regió 7, el 23 de Març de 2018