Vermell com un tomàquet?

El tomàquet, un dels aliments estrella de la dieta mediterrània, és realment un dels nouvinguts més recents. De fet, els europeus el van descobrir a l’Amèrica del sud al segle XVI, i el conreu a Catalunya no va començar fins al XVIII. Ara bé, es va escampar com la pólvora, fins al punt que, avui, es conrea a 140 dels 190 estats del món. Per què? Sense cap dubte, per la fàcil adaptació d’aquesta planta i per les seves increïbles propietats nutricionals.

El tomàquet és molt ric en aigua (93%) i només presenta un 4% d’hidrats de carboni, per la qual cosa és poc calòric, només 18 calories per cada 100 grams. També és molt ric en minerals, especialment potassi, que combat la hipertensió, i és molt abundant en vitamines C i del grup B. Però el més interessant de tot és un reconegut anticancerigen: el licopè, un antioxidant associat al pigment vermell que també redueix el risc cardiovascular.

El consum de tomàquet està recomanat per a tot tipus de dieta i de perfil perquè, a més, pot fer més divertida la nostra alimentació. I és que, si un es posa a enumerar varietats de tomàquet, pot començar a pensar des de tipus més clàssics el de Montserrat, el de penjar o el de pera o el Corn de Bou; o altres més curiosos com el tomàquet blau, el xerri o el Kumato. Però fer llista és inútil: ho va intentar el Departament d’Agricultura dels Estats Units (USDA) i va desistir quan en portava més de 10.000.

Entre elles, algunes varietats (el de penjar, el punxeta, el pometa, el verderol, entre d’altres) serveixen per elaborar el plat més simple i més nostrat: el pa amb tomàquet, documentat des de no fa pas tant, a finals del segle XIX. El pa amb tomàquet va fer entrar de ple aquest aliment tan saludable a la nostra cultura, de la mateixa forma com han quallat expressions com “deixar el cul com un tomàquet” (o “estomacar”, que ve a ser el mateix en sentit literal o figurat) o “posar-se vermell com un tomàquet”.

És ben curiós que aquestes expressions vagin estrictament relacionades al vermell, perquè tots sabem que n’hi ha molts de verds. El que jo no sabia fins fa poc és que els primers tomàquets que els europeus van importar de les Amèriques no eren vermells, sinó en una bona part grocs. D’aquí ve el seu nom en italià: pomodoro (pom d’or). Però és clar, “posar-se groc com un tomàquet” no sona gaire saludable.

Ignasi Llobet, Director General de Grup Llobet
Article publicat al Regió 7, el 1 de Juliol de 2018