Una creença àrab de l’antiguitat deia que menjar meló era com omplir-se de llum. De fet, fa més de 4.000 anys, algunes inscripcions en tombes faraòniques d’Egipte equiparaven els beneficis del meló als de la llum del sol, i els grecs clàssics consideraven aquesta fruita com a gran obra d’Apol·lo, déu de la medicina. I és que el meló ha estat envoltat de misticisme al llarg de la història de la humanitat pels beneficis comprovats per a la salut i el benestar.

Hi ha desenes de tipologies de meló al món, fruit de la hibridació entre varietats que, a principi de l’Edat Moderna, no superaven la mida d’una taronja. Per aquella època, el meló va ser una de les poques contribucions dels conqueridors espanyols al Nou Món, on van començar a plantar meloneres i van consolidar-ne la producció. També aleshores, el meló es va convertir en l’estrella de les sobretaules a la cort reial francesa, on se servia tallat en forma piramidal i banyat amb moscatell.

A l’estiu més que mai, el meló és pura llum a taula. És frescor i hidratació en estat pur, dolçor en el punt just i aroma agradablement suau. El meló ens fa sentir bé, però també ens fa trobar millor. A més de la seva altíssima composició en aigua (96%), aporta minerals essencials com el potassi, magnesi, fòsfor i ferro. També conté vitamines A, B, C i E, així com antioxidants que ens ajuden a lluitar contra l’envelliment cel·lular i a millorar la nostra salut cardiovascular.

Per les seves propietats depuratives i diürètiques, a més de la seva fibra, és una fruita que contribueix a millorar el funcionament dels ronyons i a evitar la hipertensió i a regular els sucres de l’organisme. A nivell intestinal, és molt positiu pel seu contingut en fibra, però encara hi ha un altre secret que potser canviarà la vostra forma de menjar-lo: les seves llavors, que sovint apartem, eliminen paràsits gastrointestinals que, sense saber-ho, són els responsables de pesadeses estomacals i males digestions.

Parlant de digestions: una dita catalana diu del meló que “al matí és or, a la tarda plata i a la nit mata”, tot argumentant que al vespre pot costar de digerir. A veure, això depèn de cadascú, però més que el moment del dia és important la combinació amb altres aliments. Jo us recomano menjar-lo sol, per exemple, a mig matí o a mitja tarda. En tindreu prou per calmar la gana o matar el cuquet. I us omplireu de llum i energia positiva, encara més si ho feu amb bona companyia.

Ignasi Llobet, Director General de Grup Llobet
Article publicat al Regió 7, el 15 de Juliol de 2018