L’hortalissa que sembla fruita

Tècnicament, la síndria no és una fruita. És una hortalissa de la mateixa família que la carbassa o el carbassó, que se sembra a l’hort cap a finals d’abril i collim a mig estiu. De Sant Marc (25 d’abril) a Sant Jaume (25 de juliol), sempre han dit els pagesos. El resultat: sense cap dubte, el millor refresc per combatre la calor i, al mateix temps, cuidar la nostra salut.

La síndria és abundant en aigua: el 92% del seu pes. És poc calòrica i aporta una gran proporció de vitamina C, el 20% de la nostra necessitat diària per cada tall generós d’aquesta fruita (diguem-ne fruita, d’acord?). També porta molts dels minerals essencials com el potassi, que regula la pressió de la sang; i una bona dosi de fibra, que millora el funcionament del sistema digestiu i el trànsit intestinal.

Però el component més important de la síndria és un gran desconegut per a molts, i per als que el coneixen ha estat tradicionalment associat al tomàquet, que no en porta tant com la síndria: el licopè. Es tracta d’una substància química antioxidant, un carotè vermell responsable del color de la síndria (i del tomàquet, és clar), i que al mateix temps produeix extraordinària beneficis per a la nostra salut.

El licopè de la síndria, que és el 50% més abundant que al tomàquet madur, contribueix a l’eliminació de radicals lliures a la sang i combat l’envelliment cel·lular. Diferents estudis científics han coincidit en el fet que el licopè és anticancerigen i protector del sistema cardiovascular.

Salut a banda, la síndria em posa de bon humor. La seva dolçor justa, la gràcia d’agafar el tall amb les mans i rostar fins a la pela o la frescor d’un suc o un gaspatxo d’aquesta extraordinària fruita d’estiu, només sortir de la piscina, de veritat que no té preu.

De fet, si és bona o no, gairebé no té a veure amb el preu sinó amb l’ofici de collir-la: assegureu-vos que la síndria és madura, perquè és dels pocs fruits que no maduren un cop separats de la planta. Aquí ve un dels seus grans secrets: es guarda molt bé, abans d’obrir a temperatura ambient i, un cop iniciat el tall, a la nevera. Tingueu-ne sempre a mà per combatre la calor. Trobareu a faltar aquesta hortalissa amb sabor a fruita fresca, de la mateixa manera que trobareu a faltar l’estiu.

Ignasi Llobet, Director General de Grup Llobet
Article publicat al Regió 7, el 12 d’Agost de 2018