L’arbre de la reconquesta

“Cada cosa al seu temps, i les figues a l’agost”, diu una dita popular catalana. Efectivament, passi el que passi, amb millor o pitjor anyada, les figues arriben madures a final d’agost i, si no les collim, comencen a caure de l’arbre. Sempre m’ha agradat menjar aquest fruit directament de la figuera, la planta que fa l’ombra més fresca i, per tant, el millor refugi contra la canícula.

Avui, la figuera forma part del nostre paisatge de la mateixa manera que la figa és inseparable de la dieta mediterrània. Jaume I el Conqueridor, al segle XIII, la portava a totes les costes que guanyava amb les seves batalles. Va ser així com les figueres van colonitzar Ses Illes, on avui ocupen una bona part del conreu de fruita.

La figa és un fruit de fruits, format per milers de dipòsits carregats de vitamines, fibra i minerals. També posseeix increïbles antioxidants que ens ajuden a eliminar radicals lliures i a mantenir una bona salut digestiva i cardiovascular. Certament, és de les fruites amb menys aigua (en molts casos no arriba al 80%) i és de les més calòriques juntament amb altres com el plàtan o l’alvocat. Però és ideal per agafar energies i, encara més, per endolcir el cos amb sucres saludables de consum lent.

La figa té múltiples aplicacions culinàries, des de postres fresques fins a guisats, melmelades, gelats, confitures o salses. El que és ben interessant, però, és la seva facilitat de conservació: assecades es poden guardar durant tot l’any. Això ha fet que tradicionalment hagi estat un aliment de pastors, muntanyers i ermitans, que van inventar el tradicional i deliciós pa de figues per concentrar en el mínim espai possible el màxim d’energia per resistir a la intempèrie.

De fet, la figa aporta tanta energia que, a la Grècia clàssica, era l’aliment dels campions olímpics, les barretes energètiques del moment. No és d’estranyar que la figuera fos l’arbre preferit de Jaume I, que va regnar durant 63 anys i va protagonitzar la versió mediterrània de la reconquesta als sarraïns. El rei en Jaume deuria trobar en aquest fruiter una forma de sentir-se com a casa, però també una font nutritiva incommensurable per defensar el territori amb tota la força.

Ignasi Llobet, Director General de Grup Llobet
Article publicat al Regió 7, el 26 d’Agost de 2018