El segle III, el primer emperador xinès Qin Shi Huang va ordenar la destrucció de totes les muralles que dividien l’imperi i l’aixecament d’un mur de protecció contra els pobles veïns. Era la primera pedra de la Gran Muralla, l’obra de majors dimensions de tota la humanitat. Entre ampliacions i reconstruccions, no va quedar feta fins al segle XVII, amb la força d’incansables obrers que compartien un mateix aliment a la dieta: el xucrut.

La paraula “xucrut” és d’origen alemany perquè es va popularitzar a Alsàcia, però aquesta col fermentada de gust avinagrat va fer més forts i resistents generacions i generacions de treballadors allunyats de casa. I és que la fermentació, que genera àcid làctic i potencia les ja beneficioses propietats nutricionals de la col, també permet la conservació de l’aliment sense necessitat de baixa temperatura. El xucrut difícilment es fa malbé, ni es torna àcid perquè, òbviament, ja n’és.

El xucrut és un aliment extraordinàriament ric en vitamines dels grups A, B i C, a més de bacteris beneficiosos per a la flora intestinal i enzims que contribueixen a la depuració cel·lular i a la catalització de processos químics a l’organisme. No oblidem que el funcionament del nostre organisme és pura química, ni més ni menys.

Que és un aliment saludable, de fet, no és pas un descobriment recent. De fet, el seu auge va arribar a mitjans del segle XVIII, quan un metge escocès, James Lind, es va enrolar en un vaixell de la Royal Navy britànica amb l’objectiu d’estudiar la malaltia més corrent i temuda d’alta mar: l’escorbut, que destruïa les mucoses dels mariners i no tenia remei.

Lind va dividir els navegants en diferents grups per a diferents dietes, i va descobrir que els que menjaven xucrut no emmalaltien. Un segle més tard es descobriria que l’escorbut era provocat per un dèficit sever de Vitamina C, i que la col fermentada no només en porta molt, sinó que l’àcid làctic en garanteix la màxima absorció.

Des de l’emperador Shi Huang fins al metge Lind, des de la Gran Muralla fins al Mar del Nord, el xucrut es va guanyar la bona fama de procurar homes forts, sans i valents. Avui no hem d’anar gaire lluny per trobar un bon xucrut ben tallat, amanit amb espècies que en potencien encara més el sabor i a punt per consumir. Salut i força!

Ignasi Llobet, Director General de Grup Llobet
Article publicat al Regió 7, el 2 de Desembre de 2018