La masovera de la cançó anava al mercat i cada divendres tornava amb faves tendres. El relat no és versemblant perquè de maig a novembre no se’n fan, però sí que, entre fresques i seques, en podríem menjar tot l’any. Acabades de collir és com més m’agraden, amb la peculiaritat de les espècies amb tavella: es consideren llegums quan són seques, i verdures quan són tendres.

La fava tendra és la que més s’aprofita, perquè no cal treure-la de la tavella. Amb la seva pell, ben rentades i amb les puntes tallades, omplirà de textura des d’un saltejat fins a un estofat, més o menys cruixent depenent del seu punt de cocció. També en podem fer truita, acompanyar-les de cloïsses, saltar-les amb pernil i all tendre o convertir-les en una crema deliciosa.

I, davant del dilema entre si desgranar-les o no, a mi se’m van acudir dos plats paral·lels: d’una banda, una amanida de favetes tendres amb encenalls de pernil i brots de germinats; de l’altra, tallo tires ben primes de les tavelles, hi afegeixo tires llargues i primes de pastanaga i carbassó i ho converteixo en un excel·lent plat de tallarines vegetals. Si no sou vegans, hi podeu afegir pesto amb un bon parmesà.

Les faves són un dels aliments essencials de la dieta mediterrània, un aliment complet amb proteïna vegetal de qualitat i molta fibra. També està formada per carbohidrats d’absorció lenta, que aporten molta energia per a tot el dia. De fet, a les Balears han constituït un aliment de base per combatre la fam durant generacions, i encara avui continua sent molt apreciada.

Per la seva facilitat de conreu, que s’estén per tota la riba mediterrània, i per la seva aportació nutricional, la fava s’ha guanyat la fama de “carn dels pobres”. Probablement per aquest atribut pejoratiu, el seu consum ha anat disminuint durant les últimes dècades a Europa. Mentrestant, la comunitat científica i les autoritats sanitàries recomanen que se n’augmenti el consum, juntament amb altres llegums com la mongeta, la llentia o el cigró per les seves propietats beneficioses per a la salut.

Cada divendres, la masovera tornava del mercat carregada d’energia. Falta li feia una mica de verd per combinar els naps, les nespres i les nous. Els llums dels dilluns ja és un tema més difícil d’entendre.

Ignasi Llobet, Director General de Grup Llobet
Article publicat al Regió 7, el 27 de Gener de 2019