No hi ha una imatge més relaxant que veure un nadó dormint plàcidament. Vet aquí el triomf de les fotos d’Anne Geddes, una de les fotògrafes més respectades del món, famosa per la preparació de retrats artístics, evocativament màgics, de petitons somiant amb els angelets. Dels nadons hem d’aprendre la base del son: dormen gairebé tot el dia perquè el seu cos, la seva ment, el seu cervell, el seu organisme avancen i evolucionen a passos de gegant.

Això és el que fem quan dormim: quan abaixem la persiana, la rebotiga es posa a treballar frenèticament. L’organisme es regenera, depura, desintoxica. Eliminem radicals lliures que són tòxics per a la vida, refem connexions nervioses malmeses per l’activitat del dia, regulem el sucre de la sang, la necessitat de greixos, abaixem les constants, relaxem guarim les fibres musculars. En altres paraules: mentre dormim, el nostre cos fa un reset.

De tot això n’hauríem d’extreure una conclusió que pot fer mal, però que és tal com sona: si mengem bé, fem esport, evitem l’estrés i tenim una vida social estable, però no dormim bé o no les suficients hores, no portem una vida saludable. Si, per compaginar el gimnàs amb la feina, restem hores de son, no és una bona forma d’estar saludables; de fet, ni tan sols és la manera d’estar en forma: per algun motiu, el son és anomenat “l’entrenament invisible” pels experts en medicina de l’esport.

I si no dormim prou? Segur que us ha passat després d’una mala nit: us sentiu xafats com si estiguéssiu incubant la grip. El cervell està cansat i el cos no ha tingut temps de recuperar-se. Les cèl·lules no s’han regenerat correctament i aquest malestar es multiplica pels 30 bilions de cèl·lules de què estem formats. Fareu que s’enfadin? No és gaire recomanable.

No n’hi ha prou amb dedicar-hi temps. Efectivament, no es tracta únicament de quantitat, sinó molt especialment de qualitat. Això significa que convé adoptar hàbits saludables del son: rutines a les mateixes hores (o aproximades), allunyats de sorolls i d’interferències radioelèctriques (el mòbil!) i a poder ser totalment a les fosques (som idèntics als humans de les cavernes, el nostre cos està programat per descansar de veritat quan és de nit, o sigui, ben fosc). L’habitació ha de tenir unes condicions de temperatura i humitat adients. I tant el matalàs com el coixí, que donarien per parlar en un altre article, que estiguin en condicions.

Dormir per viure més. És de calaix: si mentre dormim el cos es regenera, la ment es reconnecta, els teixits es guareixen, dormir més ens ofereix més probabilitats de viure més temps. Ho certifica la ciència, que ha publicat nombrosos estudis al respecte. Si dormim com els nens de l’Anne Geddes, plàcidament i desacomplexada, tenim més números per arribar a vells.

A dormir en quantitat i en qualitat. Bona nit 🙂