Posar-se les llenties

“Posa’t les llenties”. Més d’una vegada, i més de dues, he escoltat aquesta broma recorrent quan algú diu que s’ha de posar les lents de contacte, mal anomenades amb el castellanisme “lentilles”. Les llenties no ens les posem als ulls, però la seva relació amb les lents no és casualitat: quan es va descobrir la utilitat del vidre amb forma corbada per modificar el pas de la llum, al segle XIV, es va batejar amb el llatí “lentis”, que significa, precisament, llentia.

De fet, les llenties ens ajuden a millorar la vista. Contenen una gran quantitat de zinc, que ajuda a alliberar del fetge la vitamina A, imprescindible per al teixit ocular. Però tenen moltes altres propietats saludables que els converteixen en un dels reis de l’alimentació vegetal.

Les llenties són molt poderoses: són riques en carbohidrats de qualitat, de consum lent per alliberar energia a mesura que la necessitem, a més d’aportar sals minerals beneficioses per al teixit muscular i molta fibra que optimitza el trànsit intestinal. Com la majoria de lleguminoses, també aporta proteïna vegetal de molta qualitat, tan completes com les animals si n’acompanyem els plats amb cereals. Proveu les llenties amb arròs, el contrast de textures és sensacional.

La llentia té múltiples aplicacions culinàries, tant com a ingredient principal com acompanyant qualsevol plat. De seguida ens ve al cap l’estofat de la mare, aquell sabor que avui costa de trobar perquè probablement cuinem amb no tant d’oli i molta menys sal. Però les llenties poden presidir una amanida amb fulla verda o un fals empedrat substituint la mongeta tradicional. Posats a substituir, us convido a canviar el cigró per la llentia en forma d’hummus, simplement afegint-hi tahin, llimona i un polsim de comí.

Si els llegums són essencials a la dieta mediterrània, la llentia és imprescindible a casa nostra. Per algun motiu es consumeix a la península Ibèrica des de fa més de 8.000 anys. Malauradament, durant les últimes dècades el seu consum ha vingut a menys i és hora de reivindicar-lo. Poseu-vos llenties, però no als ulls sinó a la panxa. Tindreu més força, més energia i, qui ho sap, potser marxareu contents de la visita a l’oftalmòleg.

Ignasi Llobet, Director General de Grup Llobet
Article publicat al RegiĂł 7, el 24 de Febrer de 2019