Trobo que fa fresqueta

La culpa és del “Bloqueig Rex”, diuen els experts. Aquest fenomen meteorològic bloqueja l’entrada d’aires freds del nord i crida els vents africans. Resultat: una onada de calor amb ben pocs precedents. Davant d’això, millor que sortim el just i imprescindible al carrer, tinguem aigua ben a prop i, molt important, ens alimentem de la millor manera possible.

La natura és sàvia, deien els nostres avis. La temporada ens regala una collita feta a mida contra la calor. És temps de síndria i de meló, refrescants com ben poques fruites; de llimona, que afegida a l’aigua que bevem ens aporta vitamines i sals minerals que fixa la hidratació; de tomàquets, que a més del seu poder refrescant són l’essència d’un entrant imprescindible per aquestes dates: el gaspatxo; per no parlar del cogombre, la pastanaga, la cirera, el préssec o altres aliments que ens ajuden a regular la temperatura del cos.

Lògicament, la beguda és imprescindible. Incrementeu, de forma mesurada però regular, la ingesta d’aigua. Si feu esport, complementeu-ho amb begudes isotòniques, a poder ser amb sucres naturals. Un excel·lent substitut pot ser l’aigua de coco, però també sucs de fruites poc calòriques. I, de passada, eviteu un excés de carbohidrats per evitar calories.

Però, de tot el que ens pot donar un cop de mà, el que no deixa de sorprendre’m és el que la majoria (amb permís dels que sou de ciències) ha considerat sempre una contradicció: el menjar que ens fa suar. Efectivament, suar ens fa perdre líquids, però, si estem prou hidratats, l’evaporació de la suor de la pell fa baixar la temperatura del nostre cos.

Per això els que hi entenen recomanen sopes ben calentes. Per això a molts països calorosos hi ha el costum de prendre te calent. I justament per això, els plats típics de Mèxic porten tant picant. Molts costums i tradicions ancestrals responen a necessitats d’adaptació a l’entorn, i menjar picant ha servit durant segles per suportar millor la calor a l’Amèrica Central.

Si, després de tot això, la calor no se’n va, ja només se m’acudeix l’efecte psicològic: mastegar una fulla de menta, que estimula els receptors de fred de la llengua i sembla que l’aire entri més fresc. I, mentre feu això, convenceu-vos a vosaltres mateixos amb aquell típic “trobo que fa fresqueta”.

Ignasi Llobet, Director General de Grup Llobet

Article publicat al RegiĂł 7, el 30 de juny de 2019