Som aquí per la patata

La Trinca exagerava quan cantava que “l’home ve de la patata”, però tenim molt més a veure amb aquest tubercle del que pensem. I és que la popularització d’aquest conreu, al segle XVIII, provinent de la colonització americana va frenar dràsticament la fam d’un vell continent en plena explosió demogràfica i immers en constants conflictes entre camperols i el poder.

També et pot interessar: Trobo que fa fresqueta | Aconsegueix una pell bronzejada amb aquests aliments | L’onada de calor ja és aquí | La coca que simbolitza el sol

De fet, un estudi publicat l’any passat per la National Bureau of Economic Research confirma que la prosperitat que va proporcionar el conreu de la patata va apaivagar nombroses sublevacions i va evitar conflictes bèl·lics potencials. Alhora, va enriquir l’aportació de carbohidrats de la dieta europea, i això va servir perquè la qualitat i l’esperança de vida fessin un salt sense precedents.

Malgrat tot, la patata no havia arribat, precisament, per la porta gran. Quan els conqueridors la van descobrir al peu dels Andes, es va rebutjar el seu consum perquè els religiosos consideraven que estava maleïda: creixia sota terra, ho feia molt ràpid i sobrevivia a qualsevol terreny. La sospita semblava tenir fonaments. Això explica que trigués gairebé 200 anys a ser conreada a l’altre costat de l’oceà.

Al segle XXI, consolidada com el quart aliment més consumit al món (darrere de la llet, el blat i l’arròs), la patata continua caminant injustament per la corda fluixa. Injustament, per culpa de les patates fregides, sense cap dubte un dels grans enemics de la dieta saludable. Aquesta qüestió donaria per un article independent, però en definitiva la patata bullida, al vapor o al caliu no presenta cap de les contraindicacions que té la fregida.

És més: darrerament, experts en nutrició de l’esport suggereixen que convindria substituir parcialment les racions de pasta, cereals i arròs i reservar un lloc privilegiat a la patata per tal d’aconseguir hidrats de carboni de bona qualitat i de combustió lenta. També aporta nombrosos minerals i, atenció: si la consumiu amb pela, n’aprofitareu al màxim els antioxidants.

Podríem dir que, gràcies al coneixement científic i a la transparència de les tecnologies de la informació, la patata comença a situar-se al lloc on mereix. Tanmateix, i sense voler, ha protagonitzat una part important de la nostra història. No venim ben bé de la patata, però…

Ignasi Llobet, Director General de Grup Llobet

Article publicat al Regió 7, el 14 de juliol de 2019