La coca, aquest dolç esponjós per dins i ensucrat per fora, era fa unes quantes dècades una menja present a totes les taules catalanes: se servia per esmorzar, berenar i moltes vegades també per postres, acompanyada d’una presa de xocolata. Avui, aquest dolç tan nostrat, ha quedat apartat de la quotidianitat i viu els seus dies de glòria únicament en dates molt assenyalades, com ara Sant Joan o per Nadal.

Però, sabeu d’on ve la costum de menjar coca cada 23 de juny al vespre? Les coques que consumim actualment per Sant Joan estan fetes de brioix, solen portar pinyons, fruita confitada i, sovint, crema; i presenten una forma més aviat allargada. Originàriament, però, les coques tenien una forma completament rodona i un forat al mig, simbolitzant el sol del soltici d’estiu que arribava.

I és celebració de la Nit de Sant Joan té un origen pagà i forma part del grup de festes solsticials, com també ho és el Nadal, quan també mengem coca. Es tracta d’una tradició que es remunta a molt abans de la implantació de cristianisme, és un culte al sol, a l’allargament del dia.