Cinc beneficis d’anar a comprar amb els nens i nenes

El millor cardiòleg del món, el català Valentí Fuster (Mount Sinai Hospital, NYC / CNIC, Madrid), ha centrat una bona part dels seus esforços en lluitar contra les malalties cardiovasculars des de la base: evitant que es produeixin. I en aquesta fita només hi ha una mesura incontestable: el foment dels hàbits saludables en el moment de la vida en què s’adopten, que és entre els 3 i els 9 anys d’edat. Els pilars fonamentals d’aquests bons hàbits són l’activitat física, el domini de les emocions, el descans i, òbviament, l’alimentació. Sense cap dubte, fomentar el plaer (no l’obligació, sinó el plaer!) de menjar bé entre els infants d’aquesta edat crítica marcarà la seva vida. De fet, en alguns casos, els salvarà la vida. En la majoria, si més no, els farà més feliços.

El plaer de menjar bé, aquesta educació que en una part cada dia inculquen els centres educatius però en la qual els pares i mares hi tenim la més gran de les responsabilitats, comença per fer la compra. Amb tot això, us hem preparat una sèrie amb els cinc beneficis fonamentals que aporta una pràctica que per a alguns pot semblar feixuga però acaba sent enormement enriquidora: anar a comprar amb els nens i nenes.

  1. Els infants coneixen els aliments en estat pur. Sembla una obvietat, però no ho és. La majoria de catalans tenim avis que eren o provenien de pagès, però cada generació s’ha allunyat de la producció agrària i molts nens i nenes tenen poques experiències (o mai les suficients) sobre com són els aliments quan surten de la terra (especialment quan parlem de vegetals) o què hem d’escollir per cuinar el seu plat preferit. També aprenen a valorar tant la labor dels productors com la feina que farà la mare o el pare fins que aquell menjar arribi a la taula. Segur que, d’entrada, estaran més motivats per ajudar a la cuina.
  2. Es fan responsables de l’elecció. Efectivament, anar a comprar amb els nens i les nenes farà que aquests tinguin l’oportunitat d’escollir allò que volen menjar, en una bona part guiats per l’atractiu que tenen molts dels aliments més saludables de l’establiment. Això els responsabilitza en el moment de l’elecció, se senten útils i motivats; però encara els encoratja més a menjar el que el pare o la mare han pagat a caixa perquè, precisament, els petits ho han escollit.
  3. Guanyen consciència sobre el cost de tot plegat. Entra dins de la pròpia responsabilitat: anar a comprar amb els nens i les nenes també els ajuda a comprovar que allò que escullen té un cost, els pares i les mares han de treballar molt per poder pagar aquest menjar. Això els ajuda a valorar el que  mengen. I encara anem més enllà: ens consciència sobre la importància d’estalviar i no malbaratar aliments, i reforça la reflexió sobre la sort que tenim de poder tenir un plat calent a taula en diferents ocasions cada dia en un món on molts infants com ells passen gana.
  4. Aprenen a menjar en colors. El resultat del que acabarem cuinant pot perdre color, però els aliments que escullen els nens i nenes quan van a comprar amb els adults, generalment, responen a una bona gamma cromàtica. Això també constitueix una eina excel·lent per als pares i mares, perquè menjar en color no només és molt divertit; també és enormement enriquidor des d’un punt de vista nutricional i biològic. Feu la prova: en comptes de demanar als vostres fills i filles que escullin productes concrets, demaneu-los que busquin tots els colors que puguin. El resultat serà increïblement motivador.
  5. Enforteixen el vincle amb el pare i la mare. Si menjar junts és un dels actes socials per excel·lència i el que més reforça el sentiment familiar, comprar junts perllonga aquest vincle i el reforça. I és que ens trobem a la mateixa taula per menjar aquells aliments que hem anat a escollir junts, que hem debatut i hem dialogat sobre si convenia agafar-ne més o no, sobre si ja en teníem o n’havíem de comprar més, sobre si era millor aquesta varietat o aquella altra. Si, a més, hem cuinat junts, l’alimentació familiar és absolutament emocionant.

Algú va dir que som el que mengem. Podríem afegir que també som el que comprem. Però més que el què, el més important és el com fem allò que fem. Mireu-vos-ho des d’una altra òptica: segur que aquests moments formaran part del que els nostres fills i filles recordaran que feien amb nosaltres quan eren petits.