La bona reina

Al segle XVI, França va tenir una reina baixeta, geperuda, coixa i amb estrabisme que sempre estava embarassada: vuit fills en nou anys. Filla i esposa de reis, Clàudia d’Orleans no va ser molt feliç al costat d’un home que la mantenia a l’ombra de les seves amants i d’una cort que contínuament feia mofa del seu aspecte. Però el poble l’estimava pel seu bon cor, i això li va fer guanyar el sobrenom de “la bona reina”.

Just en aquella època, es popularitzava a França un fruit resistent i consistent, no molt bonic en la superfície però carregat de dolçor sota la pell: una pruna que els italians havien importat de l’Àsia Menor i que a París causava sensació. Ben poc van trigar els comerciants anomenar-lo “pruna Clàudia” o, directament, “Reina Clàudia”.

Per entendre’ns, la Clàudia és la pruna verda, sovint amb algun detall blavós, que collim al Mediterrani entre juliol i agost i allarga fins a final d’estiu. És una fruita carnosa que, sense ser medicinal ni miraculosa, posseeix beneficis saludables que comencen a notar-se a curt termini.

Sense anar més lluny, i d’aquí ve la seva popularitat a la França del cinc-cents, la Reina Clàudia és aliment que ajuda a anar de ventre, i per extensió facilita les digestions i alleuja la pesadesa d’estómac. Això és degut no només al seu alt contingut en fibra, sinó també a la seva aportació en fructosa, pectina i sofre. Aquesta pruna també és un bon aliat si esteu seguint una dieta per perdre algun quilet.

La pruna Clàudia també ens aporta una gran dosi de sals minerals essencials: ferro, calci, magnesi, potassi i fòsfor. Per això és recomanable en casos que van des de les anèmies fins al desgast ossi, sense deixar de banda que el magnesi i el potassi ens venen extraordinàriament bé contra la deshidratació de l’estiu i el fòsfor reforça les connexions del sistema nerviós.

Tot això, concentrat en la fruita del primer arbre que floreix a l’hivern, el que millor aguanta les temperatures extremes tant de fred com de calor. Serà per això, per la seva perseverança i capacitat de resiliència, que els francesos van dubtar ben poc a convenir que la seva reina baixeta i rebesuda tenia molt a veure amb aquest fruit petit, rodó, poc atractiu per fora però increïblement saborós per dins. Al pot petit hi ha la bona confitura.

Ignasi Llobet, Director General de Grup Llobet

Article publicat al RegiĂł 7, el 11 d’agost de 2019