Deu mil anys de ramats

És ben difícil evitar la carn durant les festes nadalenques. La tradició ens aboca a la carn d’olla, als canelons, al gall dindi i a unes costelletes arrebossades típiques dels àpats en família: les de cabrit. He de reconèixer que m’agrada molt la carn i, tot i que intento dosificar-la, no concebo una dieta sense ella. Ja posats, la de cabrit és de les més saludables: més magra que la de xai o la de vedella i menys calòrica que la de pollastre.

Ja que és època de mirar a les arrels, el cabrit ens trasllada als nostres ancestres: el naixement de la civilització va venir pel descobriment de l’agricultura i la ramaderia, i la primera forma de domesticació d’animals va ser en forma de ramats de cabres i ovelles. La cabra domèstica es va estendre per tot el món fa uns 10.000 anys perquè menjava tot el que trobava i sobrevivia en qualsevol clima. A més, també proporcionava fibra, pell i una llet molt més digerible que la de vaca.

Tot i que la llet de cabra es consumeix arreu, la carn de cabrit bàsicament només es menja a la península Ibèrica, Itàlia, Grècia, el nord d’Àfrica i alguns països de l’Amèrica Llatina. A Catalunya, es guisa i es fa al forn, tot i que la forma més pràctica de consumir aquesta carn és per mitjà de les costelles arrebossades i fregides. A mi m’agrada més l’espatlla feta al forn amb algunes herbes, oli, sal i una mica de pebre. M’estalvio l’oli de fregir i gaudeixo d’una de les carns més tendres de totes.

Si teniu convidats a casa i voleu assegurar el tret, a menys que els visitants siguin vegans, us recomano fervorosament el cabrit. Mengeu-ne amb moderació i sempre tenint en compte que la millor dieta no es basa en la privació, sinó en la combinació. I aprofiteu les seves excel·lents propietats: proteïna de qualitat, poc greix i una gran aportació de sals minerals, especialment zinc i ferro. De fet, el ferro que porta la carn, a diferència de la dels vegetals, és absorbit directament per l’organisme en tractar-se de ferro “hemo”.

Quan feu cabrit, penseu que, de la mateixa manera que en mengem perquè els humans van domesticar la cabra, avui també en tenim perquè hi ha un ramader o ramadera al darrere. Siguem, tots i totes, responsables del nostre consum i apostem pel producte de proximitat.  Si ho fem, garantirem per la continuïtat d’aquest ofici amb 10 mil·lennis d’antiguitat.

Bones Festes i Feliç 2020!

Ignasi Llobet, Director General de Grup Llobet

Article publicat al Regió 7, el 29 de Desembre de 2019