La pastanaga: heu vist mai un conill amb ulleres?

Heu vist mai un conill amb ulleres? Oi que no? Doncs aquest és el raonament pel qual, segons els nostres avis, menjar pastanaga era bo per la vista. El curiós del cas és que la ciència ho ha corroborat: la vitamina A que conté vetlla per la segregació de rodopsina, un pigment fotosensible que aguditza la vista i evita la ceguesa nocturna. A menjar pastanaga s’ha dit!

La pastanaga que mengem en amanides, menestres i cremes vegetals és, tècnicament, l’arrel d’aquesta planta, de la qual algú també n’aprofita les fulles crues per completar amanides verdes. Com tota arrel, la pastanaga conté una enorme quantitat de nutrients, però el component més destacat és el betacarotè, que és un excel·lent agent anticancerigen.

La pastanaga, especialment crua (fins i tot liquada) és, a més de depurativa, alcalinitzant. Per entendre el concepte: la sang hauria de ser un líquid amb equilibri àcid/alcalí, el popular “pH neutre”, i millor si és més alcalina que àcida. Però la nostra dieta tendeix a ser més àcida pels menjars processats, la proteïna animal i els efectes de l’alcohol, el cafè o el propi estrès. Si estem “més àcids” tenim menys energia i estem irritables, diuen els experts. Compensar-ho amb aliments alcalinitzants és, per tant, enormement beneficiós.

Així de convenient és la pastanaga, el vegetal típicament de color taronja, tot i que hi ha pastanagues grogues, vermelles, grana i fins i tot blanques. De fet, les pastanagues que van començar a conrear-se fa 3.000 anys, a l’actual Afganistan, eren de color lila, i no va ser fins al segle XVI quan els holandesos van començar a creuar-la amb altres varietats cromàtiques fins a aconseguir el seu color preferit: el taronja. Us convido a provar una amanida de pastanagues de colors o una bona combinació al vapor.

La pastanaga també té la seva vessant cosmètica: la loció bronzejadora que ens escampem pel cos quan anem a la platja. Vet aquí una altra creença tradicional que la ciència ha confirmat: la pastanaga és l’autobronzejador més potent de la natura, perquè el propi betacarotè estimula la producció de la melanina que ens fa posar morens quan prenem el sol. Vaja, menjar pastanaga ens cuida per dins i per fora. Jo he decidit confiar-hi a cegues, fins i tot si algun dia trobo un conill amb ulleres.

Ignasi Llobet, Director General de Grup Llobet
Article publicat al Regió 7, el 5 de Maig de 2018