Molts experts diuen que les algues són el futur de l’alimentació humana en un món abocat a la superpoblació. No els falta raó: en 20 anys serem 10.000 milions d’habitants i el sector agrari fregarà el col·lapse. La cuina japonesa incorpora les algues des de fa mil·lennis, però als nostres paladars encara els costa una mica acostumar-se a aquests sabors. Una bona forma de començar és l’agar-agar.

Tècnicament, l’agar-agar no és una alga, sinó una substància derivada de diferents algues roges. I bàsicament s’utilitza com a espessidor i per fer gelatines: és capaç de capturar entre 200 i 300 vegades el seu pes en aigua i donar-li una textura gelatinosa força consistent, i fins i tot es manté sòlida quan és calenta. El prestigiós xef Ferran Adrià n’ha fet bandera en moltes de les seves creacions, i s’ha estès de forma generalitzada a l’alta cuina perquè és capaç de convertir en gelatina brous, sucs, olis i salses.

Amb l’agar-agar i la combinació adient d’altres ingredients, podem fer pastissos, gelats i gelatines de fruita, patés vegetals o melmelades. Només hem de triturar els ingredients i barrejar-hi agar-agar, que podem trobar en pols o a tires. Si el teniu a tires, primer haureu de posar-la deu minuts en remull i després triturar amb la resta. Alerta que enganxa: canviarà la vostra forma de cuinar, i us asseguro que serà el vostre gran aliat saludable.

L’agar-agar és un bon remei per afegir hidratació a la dieta, sobretot per a qui costa beure aigua. També és una bona solució per a dietes amb problemes de deglució en substitució de les gelatines animals. De fet, l’agar-agar és completament vegana, a més de molt saludable; i és que, a banda de ser 95% fibra, conté ferro, fòsfor, potassi, magnesi i calci, amb zero greixos. Va bé contra l’estrenyiment, és refrescant, mineralitzant i un bon digestiu.

El que trobo més curiós de l’agar-agar, per tractar-se d’una alga marina, és que és com l’aigua: incolora, inodora i insípida. Serà per això, afegit a tots els seus beneficis, que els japonesos en diuen kanten, que significa “cel fred”. Efectivament, és com si no hi fos però hi és. I ens recorda que a sota el mar, allà on gairebé mai mirem, hi ha autèntics tresors per explorar. La mar no s’allunya gaire del cel.

També us pot interessar: El país més prim

Ignasi Llobet, Director General de Grup Llobet

Article publicat al Regió 7, el 22 de setembre de 2019