L’arbre del Carnaval

Quan els colonitzadors portuguesos van endinsar-se a l’actual Brasil, van descobrir un arbre amb una fruita misteriosa: una mena de poma vermellosa amb una forma a mig camí entre la pera i el pebrot. Els ocells en menjaven i, per tant, no era verinosa. Però la van provar i era amargant. Van bullir-la i no tenia cap gràcia. Vam coure-la i, després d’una nova oportunitat, la van descartar.

Va ser un francès, el monjo i explorador André Thevet (s. XVI) qui, en estudiar les comunitats indígenes de l’Amazones, va esbrinar que aquest fruit tan cridaner era, en realitat, una disfressa: a l’extrem inferior hi creixia una petita closca, dins de la qual hi creixia una segona protecció envoltada per un líquid molt desagradable. I, a dins de tot, s’hi amagava un autèntic tresor: l’anacard. El religiós aventurer el va batejar així per la seva forma de cor invertit (ana-cardium).

L’anacard és un arbre (i un fruit) tropical que actualment ha estès el seu conreu per totes les regions tropicals del planeta. Vietnam i l’Índia en són els principals productors perquè els portuguesos, gràcies a un francès, en van fer un bon negoci d’exportació. Als països asiàtics se’n fa salses, pastissos i dolços, però a casa nostra es menja com qualsevol fruit sec perquè, a més, és el més nutritiu i saludable de tots: la seva proporció de greixos “bons” és superior a la nou, el festuc, la pipa i el pinyó.

El que m’agrada més de l’anacard és la seva aportació de minerals. És una bona ajuda contra l’anèmia: a més de portar ferro (100 grams suposen el 30% de tot el que necessitem cada dia), també conté coure, que afavoreix la formació de glòbuls vermells i reforça el manteniment dels basos sanguinis. També hi trobem zinc, fòsfor, seleni i magnesi, que és essencial per als sistemes musculo-esquelètic i nerviós. Gràcies al magnesi, de fet, el nostre estat d’ànim millora.

Posats a parlar d’estat d’ànim, imagino que els indígenes amazònics es deurien fer un tip de riure, amb aquells colonitzadors. Es creien superiors però no sabien trobar un fruit que tenien al davant dels nassos. Serà per això que el Brasil és el país del Carnaval. La befa a l’autoritat va començar als peus d’un anacard.

Ignasi Llobet, Director General de Grup Llobet

Article publicat al RegiĂł 7, el 6 d’Octubre de 2019

També us pot interessar: Joies nutritives