El cereal que sempre torna

Tot torna, diuen els experts del món de la moda. Per sort, alguns d’aquests retorns són més que modes. És el cas de molts aliments que van caure en l’oblit en detriment de conreus més productius, com el del blat que avui consumim de forma massiva. Un bon exemple és l’espelta, el cereal que ens trasllada als nostres ancestres.

L’espelta ve a ser, per resumir, un blat que ens connecta amb el passat. Els ibers el conreaven al litoral mediterrani fa 3.000 anys. Es creu també que a l’Orient Mitjà es va començar a consumir fa més de 8 mil·lennis. A l’Edat Mitjana, el pa d’espelta era consumit per les famílies benestants pel seu valor nutritiu superior als pans més convencionals, de sègol o civada. I en Època Moderna es va generalitzar com a base de l’alimentació a una bona part d’Europa.

Malauradament, a finals del segle XIX va emergir el blat com a cereal d’altíssim rendiment, que al llarg del XX s’ha anat modificant en base a la hibridació entre varietats. Alguns agricultors que l’han volgut recuperar han hagut de recórrer a la multiplicació mitjançant bancs de llavors davant de l’escassetat. Actualment, l’espelta ja s’ha consolidat com una gran alternativa al blat, això sí, per a aquelles persones que no tenen problemes amb el gluten.

Davant del blat, l’espelta té valors nutritius més alts, un major índex de proteïna vegetal i un índex calòric més reduït. També posseeix més minerals (magnesi, fòsfor, ferro, zinc, manganès, coure), més fibra (10% respecte el 4% del blat) i vitamines dels grups B i E. Per tot això, està indicada per millorar l’activitat de l’intestí prim, per a la depuració de la sang i com a enfortidor del sistema immunitari. És un bon preventiu de malalties cardiovasculars i regulador tant de la glucosa com del colesterol a la sang.

Quan pensem en l’espelta, ens ve al cap la farina i el pa. A mi m’agraden especialment els flocs d’espelta, ja sigui per esmorzar barrejat amb la llet o combinat amb iogurts, o bé cuinat en forma d’escudella o combinat amb alguna crema de verdures. També es pot cuinar sencera però l’ideal és cuinar-la pelada. El resultat és un plat ben diferent que animarà la taula i també el nostre estat d’ànim. I és que l’energia que ens proporciona l’espelta no només és consistent. També és perllongada en el temps. Com la seva pròpia història, l’espelta no té pressa. És entre nosaltres des de temps immemorials, la vam oblidar però, quan hi hem pensat de nou, ha tornat. Espero, per quedar-se.

Ignasi Llobet, Director General de Grup Llobet

Article publicat al Regió 7, el 3 de Novembre de 2019

També us pot interessar: Per què els colonitzadors d’Amèrica van marginar la quinoa? | 10 aliments i superaliments essencials per a una dieta vegetariana equilibrada