Per què els colonitzadors d’Amèrica van marginar la quinoa?

Quan els colonitzadors espanyols van emprendre la conquesta dels Andes, a mitjans del segle XVI, van deixar en l’oblit un aliment d’extraordinàries propietats perquè topava amb les seves creences: la quinoa. Els inques veneraven aquesta planta, el fruit de la qual consideraven màgic i de connexió amb les seves divinitats: feia que els guerrers tinguessin força i energia, i els ocells no s’apropaven als conreus a menjar-ne perquè estaven sota la protecció dels déus.

També et pot interessar: què menjar per concentrar-te? | alimentació i menopausa | El cafè, molt més que per despertar-nos | la relació entre les llenties i les lentilles

En realitat, els ocells no mengen quinoa perquè la coberta d’aquest gra conté saponina, un component tòxic a grans proporcions. Per això la quinoa s’ha de deixar estovar en aigua i rentar abans de cuinar-la. Però al segle XVI se’n desconeixia el motiu i les creences religioses occidentals convertien la quinoa en un aliment embruixat.

Llàstima. Durant més de 6.000 anys, la quinoa havia format part de la base alimentària andina, i no va ser fins al segle XX quan Europa la va redescobrir. Ja al XXI, l’Organització Mundial de la Salut l’ha inclòs dins de la llista de superaliments: vegetals amb propietats nutricionals extraordinàriament beneficioses per a la salut humana, i amb nivells de proteïna propers a la carn o el peix.

La mare de tots els grans, en deien els inques, antics pobladors dels actuals Equador i Perú. Tècnicament, la quinoa és un fruit sec, però oficiosament es considera un pseudocereal, un gra amb carbohidrats de molta qualitat però sense gluten, amb proteïna vegetal completa i una gran proporció de fibra. Els seus greixos, d’entorn els 6 grams per cada 100, són fonamentalment insaturats, entre els quals destaquen els àcids omega 6 i omega 3.

Per tot això i per la seva composició de minerals, la quinoa és un aliment imprescindible a la dieta de molts esportistes i persones que, en general, porten una vida activa. No cal dir que és una bona solució per combatre una debilitat recorrent quan s’apropa el bon temps: l’astènia primaveral.

Amb astènia o sense, us recomano la quinoa. No us demano que em feu cas a mi. Penseu en la màgia que envoltava els guerrers inques. I és que no hi ha idea més romàntica que la de sentir-nos protegits pels déus.

Ignasi Llobet, Director General de Grup Llobet
Article publicat al Regió 7, el 10 de Març de 2019