Alimentar l’esperança

Quan no podem ser optimistes, quan milers de persones moren als hospitals sense familiars de qui poder-se acompanyar, quan milions de persones viuen confinades i comencen a patir els estralls de la pitjor crisi de l’últim segle, l’últim que podem perdre és l’esperança. Per primera vegada en les prop de cent columnes que porto escrites, avui no parlaré d’alimentació física, sinó metafísica.

“Aliment” ve del llatí alere, que significa “créixer” i el sufix -ment, que vol dir “mitjà”; és a dir “mitjà per créixer”. Per això, podem alimentar una persona, un animal, una planta; també una idea, un rumor, una il·lusió o, efectivament, l’esperança. Jo no només em nego a perdre-la, sinó que, com a expert en la meva matèria, busco la millor forma d’alimentar-la. No tot anirà bé, és tard perquè sigui així. Però ens tornarem a aixecar.

Junts alimentem l'esperança
Junts alimentem l’esperança

A casa meva hi treballen unes 300 persones, la immensa majoria de les quals conec personalment. Són els meus herois i heroïnes. S’esforcen cada dia per fer bona cara a centenars de persones que acudeixen a fer la compra. Algú pensarà que és la seva feina, però jo us dic que la seva feina no és fer bona cara quan se senten aterroritzades de poder contagiar a les seves famílies. Elles i ells també mereixen aplaudiments solidaris.

Els aplaudiments de cada vespre alimenten l’esperança del personal sanitari, la víctima col·lateral d’aquesta crisi. Estaven preparats per guarir als altres, no per emmalaltir i haver-se d’apartar amb tota la impotència. Tant de bo tingués l’aliment que necessita la vostra esperança, perquè en deixaria un palet a la porta de cada hospital.

Tant de bo tingués l’aliment màgic per a l’esperança dels i les contagiats, confinats, aturats, autònoms, mares i pares, empresaris, botiguers, empleats, estudiants, artistes, esportistes. Persones. Com que no el té ningú, el “mitjà per créixer” pot ser un aplaudiment, una cançó, un tuit, un whatsapp, un “espero que estiguis bé”, un consum de proximitat, una mascareta casolana o una columna en aquest diari que també necessita alimentar l’esperança del seu equip. Alimenteu tant com pugueu l’esperança dels altres i estareu alimentant la vostra.

Ens en sortirem.

Ignasi Llobet, Director General de Grup Llobet

Article publicat al Regió 7, el 19 d’Abril de 2020

Articles relacionats: Alimentar la felicitat | 10 aliments indispensables durant la primavera