Una de les assignatures pendents en conscienciació mediambiental és, encara, l’impacte que provoquem al planeta quan decidim allò que mengem. I és que una simple decisió, la de comprar aliments de proximitat, pot canviar el món on vivim i l’herència que deixarem als nostres fills i filles. De totes les activitats que generen emissions contamainants, l’única que continua en augment és el transport, i l’aposta quotidiana per menjar del que es produeix a prop de casa és l’eina més poderosa per afrontar aquest repte. A què esperem?

Produir, posem pel cas, una poma a Manresa o a l’Argentina allibera les mateixes emissions. El que realment contamina és el viatge d’aquesta poma. Transportar la poma manresana a una botiga del Bages contamina poc; portar-la des de l’altre costat de l’Atlàntic incorpora uns 2.500 quilograms de diòxid de carboni (CO2) per poma. Comenceu a multiplicar aquesta quantitat per totes les peces de fruita de l’hemisferi sud que consumiu cada any.

Menjar aliments “quilòmetre zero”, produïts a menys de 100 quilòmetres de distància, també ens garanteix que són de temporada i, generalment, han madurat a la planta. Això significa que conserven tots els seus nutrients, són més gustosos i, molt important: aguanten més temps. No cal oblidar que, segons l’Organització de Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), el 30% dels aliments es malbaraten per culpa del transport.

De fet, entre els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Organització de Nacions Unides (ONU) per al 2030, consolidar els circuits curts de comercialització i el consum local d’aliments és una prioritat de primer ordre. Evita les emissions i millora el medi ambient, sí, però també és un mecanisme per garantir el progrés econòmic dels petits agricultors, redistribuir la nostra renda a prop de casa i frenar la fam al món.

Els de la meva generació no hem crescut amb la consciència mediambiental dels escolars i universitaris d’avui. No vam tenir una Greta Thunberg ni vam néixer en plena emergència climàtica. Però avui tenim més informació que mai per adonar-nos que la clau per deixar el món millor de com el vam trobar és a les mans de cadascú. Cada dia decidim què mengem i, per tant, en què volem convertir el món on ens ha tocat viure.

Ignasi Llobet, Director General de Grup Llobet

Article publicat al Regió 7, el  9 de Febrer de 2020

Articles relacionats: La terrassa de Ca l’Arpellot, una opció de primera| El paté del Bages |