Aristòtil, pare de la filosofia occidental juntament amb Plató, va arribar a la conclusió que l’ou va ser primer que la gallina. A la Grècia de fa vint-i-quatre segles, l’ou de gallina ja era un dels aliments més arrelats. La cria de gallines ponedores hi havia arribat a l’Edat de Ferro per mitjà de les tribus nòmades procedents de l’Índia.
Per difícil que sembli, fins fa 8.000 anys, les gallines eren animals salvatges que vivien a la selva. Serà per això que els seus ous concentren tanta energia i, a més, aquests animals són capaços de produir-ne un cada dia. El que surt de les seves entranyes és un dels aliments més complets que hi ha, venerat per múltiples civilitzacions que, fins i tot, han cregut en un inici de l’Univers a partir d’un ou còsmic.
L’ou ha estat degradat en alguna ocasió pel seu contingut en colesterol, sense tenir en compte que el nostre cos ni tan sols el pot absorbir. De fet, el colesterol que tenim a la sang no l’absorbim, sinó que el crea el nostre propi cos. Per contra, un sol ou ens aporta la meitat de proteïna de qualitat que el nostre cos necessita cada dia, el 84% de la vitamina B12, el 28% de vitamina A i 36% de vitamina D, entre d’altres.
La vitamina D de l’ou, segons els experts, redueix el risc a patir depressió, a més de millorar la fixació del calci als ossos i ser, per tant, un bon aliat contra el desgast. D’altra banda, conté una substància anomenada colina, que facilita les connexions nervioses i ens ajuda amb la memòria immediata: on hem deixat les claus, què hem de comprar per omplir la nevera, quina trucada tinc pendent. La seva gran aportació en aminoàcids, a més, facilita la renovació cel·lular i, òbviament, frena l’envelliment.
Abans es deia que no podíem menjar més de dos ous a la setmana i ara cada dia hi ha més metges que en recomanen un al dia. Com més ben cuinat, evidentment, millor i més saludable. Si no sou vegans o veganes, i a menys que tingueu al·lèrgics o al·lèrgiques a la família, us recomano que incorporeu aquest aliment la vostra dieta, i el dia a dia serà millor. No sé si primer va ser l’ou, o va ser la gallina. No sé si Aristòtil tenia arguments científics ni si l’Univers d’on hem sortit tots va néixer també d’un gran ou còsmic. Sigui com sigui, quina sort que les gallines sortissin de la selva.
Ignasi Llobet, Director General de Grup Llobet
Article publicat al Regió 7, el 23 de Febrer de 2020
Articles relacionats: La mare dels ous | Alimentació i menopausa, tot el que cal saber
