Estómac per a la guerra

Deia Napoleó que un exèrcit marxa sobre el seu estómac. El major estratega de tots els temps planificava, dins de l’art de la guerra, la nutrició dels seus homes amb la finalitat de disposar del seu millor estat de forma per a cada campanya. Preparava cada setge amb una complexa logística d’aprovisionament, buscava aliments més suaus quan els legionaris conservaven els quarters d’hivern i intensificava les dietes energètiques quan tocava avançar, a partir de caminades de més de 30 quilòmetres diaris.

Molts han parlat, aquests dies, de la guerra contra el coronavirus. No sé si és un bon símil, però ara ens disposem a marxar i molts, començant per mi mateix, hem notat que no tibem. I, abans de començar a tibar de complements alimentaris i càpsules vitaminades, us faig dues propostes: la primera, tingueu sentit comú; la segona, alimenteu-vos millor que mai.

El sentit comú només és qüestió de mirar com està el món. Acabem de sortir d’una mena d’hivernació silenciosa, i el nostre cos no en podia sortir indemne. Efectivament, hi ha un bon consens entre els estadistes sobre el fet que el confinament. Ha fet caure en picat el rendiment de les persones; dos de cada tres professionals reconeixen ser menys eficients i estar més dispersos; tres de cada quatre estudiants es declaren desmotivats; sis de cada deu esportistes han hagut de començar de zero en la seva planificació.

És el moment d’alimentar-nos millor que mai, amb cura i alhora amb paciència. Els complements alimentaris seran un bon complement (valgui la redundància) quan ja haguem recarregat els dipòsits d’energia. Avui no tinc una recepta màgica més que una dieta molt equilibrada, sense filar prim entre carbohidrats i proteïnes. Això sí: fruita i verdura de temporada, el màxim de fresca, el mínim de processada possible. Ens convé molta fibra per condicionar l’aparell digestiu i molta hidratació, encara més amb la calor que està caient.

Alimentació per a la guerra
Alimentació per a la guerra

Ens convé fer múscul i regenerar teixits amb una bona dosi de proteïna i, com que convé prescindir de greixos en excés, millor pensar en proteïna vegetal. Llegums i cereals continuen sent la combinació mestra. Però també podem recórrer a la quinoa, un pseoducereal considerat entre els superaliments. La mateixa distinció rep l’espirulina, una alga que ens aporta proteïna de qualitat amb tan sols una cullerada al dia barrejada, per exemple, amb la llet o el iogurt de l’esmorzar. 

Poca a poc i amb bona lletra, recuperarem l’energia, l’empenta, la motivació i molt important; l’eficiència del son d’abans del confinament. Estarem preparats per a la guerra, com quan Napoleó Bonaparte es va fer amo i senyor del món.

Menja sa, viu feliç.

 Ignasi Llobet, Director General de Grup Llobet

Article publicat al Regió 7, el 12 de juliol de 2020

Articles relacionats: L’espiral dels astronautes | Per què el més important d’una dieta és que sigui equilibrada? | Cereals integrals per millorar la salut, no per perdre pes | Per què els colonitzadors d’Amèrica van marginar la quinoa?