14 de Novembre – Dia Mundial de la Diabetis

El dia 14 de novembre se celebra el dia mundial de la diabetis per tal de conscienciar sobre aquesta malaltia a la població mundial. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) i la Federació Internacional de la Diabetis (FID) van ser els encarregats d’instaurar aquest dia degut a l’augment considerable de casos de diabetis arreu del món.

L’objectiu d’aquest dia és donar a conèixer els símptomes, tractaments, causes i complicacions associades a aquesta malaltia. La tendència que marquen els experts és que els casos de Diabetis continuaran en augment a no ser que es comencin a dur a terme accions per a prevenir-ho.

Per què és va escollir el 14 de novembre?

Aquesta data coincideix amb l’aniversari de Frederick Banting que, juntament amb Charles Best, van ser els descobridors de la insulina l’any 1922.

On i com es celebra?

El dia tĂ© ressò a nivell mundial i s’organitzen una Ă mplia varietat d’activitats com poden ser:  programes especialitzats de mitjans de comunicaciĂł parlen de la malaltia, activitats esportives, sessions gratuĂŻtes formatives sobre aquesta malaltia, campanyes de prospectes i cartells, tallers, exposicions, activitats per a nens i adolescents, curses…

Què és la Diabetis Mellitus (DM)?

És una malaltia metabòlica que es caracteritza per un ús escàs de la glucosa per part de l’organisme afectat. La glucosa és un sucre que, un cop a les cèl·lules actua com a font d’energia per a poder dur a terme els processos vitals. Si el cos és incapaç d’aprofitar-la, en lloc d’entrar a les cèl·lules, s’acumula a la sang i això pot donar lloc a les conegudes hiperglucèmies (augment de glucosa en sang).

La DM és una malaltia crònica que requereix d’un bon control metabòlic i nutricional per evitar possibles complicacions a llarg termini.

Es calcula que hi hauria més de 425 milions de persones amb aquesta malaltia arreu de món, de les quals 1/3 part són persones més grans de 65 anys.

Cal remarcar que, sense mesures efectives, el nombre de persones amb diabetis podria augmentar fins a 629 milions a l’any 2045.

Si ens fixem a Catalunya, el nombre estimat de casos estĂ  al voltant dels 560.000. Cada any es registre entre 250 i 270nous casos de Diabetis Mellitus tipus 1, en menors de 30anys.

Quins tipus de diabetis hi ha?

Hi ha 3 tipus de DM, la tipus 1, la tipus 2 i la diabetis gestacional.

La tipus 1 sol aparèixer en la infància, de manera brusca, ja que el pàncrees presenta una pèrdua progressiva de la capacitat per a produir insulina, l’hormona que ajuda a que la glucosa arribi a les cèl·lules.

La tipus 2 acostuma a manifestar-se a partir dels 40 anys, està molt condicionada per factors hereditaris i sol estar associada a l’obesitat, al sedentarisme, a la hipertensió arterial i a l’alteració dels greixos en sang. Aquest tipus és cada cop més freqüent. Tan és així que la OMS la considera una de les pandèmies del segle XXI.

Per últim, la Diabetis Gestacional és la hiperglucèmia durant l’embaràs i pot aparèixer al voltant del 10% de les dones embarassades. Sempre s’ha de tractar i controlar ja que si no es fa així, pot produir problemes tant al fetus com a la mare.

Com es pot prevenir aquesta malaltia?

En el cas de la DM1, ara per ara, no és possible saber quines persones tenen més predisposició a patir la malaltia, per tant és fa difícil decidir les accions preventives. A part, el component genètic possiblement influeixi de manera important en el cas d’aquest tipus de Diabetis. Actualment prevenir la DM1 és un repte per als científics i investigadors.

Pel què fa a la DM2, pròpia de les persones adultes, el component genètic pot ser decisiu però els factors de risc hi tenen un paper molt important. Aquests factors de risc tenen a veure amb estils de vida saludables i sĂłn acumulables: obesitat, sedentarisme, estrĂ©s…

Per a aquesta prevenció de la que parlem, és important fer revisions periòdiques que puguin detectar alguns dels símptomes de la DM i es pugui actuar a temps.

VIDA SALUDABLE

La Diabetis, molt especialment la DM2, està estretament relacionada a factors com ara la hipertensió, la hipercolesterolèmia, l’alteració dels greixos, el sobrepès, el sedentarisme, l’obesitat, l’estrès  entre altres. En la majoria de casos, adoptant un estil de vida saludable n’hi ha prou per a corregir o reduir riscos de patir la malaltia, en altres però, és necessària la medicació.

Les persones diagnosticades amb DM han de seguir unes pautes generals de vida sana de manera rutinĂ ria:

  • Correcte estat de les vacunes, evitar contagis i prevenir infeccions.
  • PrevenciĂł de lesions, sobretot dels peus.
  • Cuidar la salut emocional, evitar l’estrès, procurar un son i descans adequat i suficient.
  • Fer activitat fĂ­sica diĂ riament.
  • Abstenir-se de drogues i tabac.
  • Higiene bucodental
  • Seguir fidelment el pla d’alimentaciĂł personalitzat elaborat per un/a dietista-nutricionista.

Com ha de ser l’alimentació en persones diabètiques?

L’alimentació amb diabètics ha de ser com més semblant millor a l’alimentació equilibrada que es recomana a tothom.  Suficient per tal de que cobreixi les necessitats pròpies de cada edat i situació. També s’ha d’adaptar a l’estil de vida i al ritme d’activitats i sobretot, ha de ser molt variada i agradable.

El pla d’alimentació ha de ser personalitzat i elaborat per un dietista-nutricionista i ha de tenir en compte:

  • El tipus de diabetis
  • L’edat
  • El pes
  • L’activitat fĂ­sica

TRETS CARACTERÍSTICS DE L’ALIMENTACIÓ EN DM

  • Restringir de manera habitual els sucres afegits; sucre, mel, melmelades, sucs de fruites (naturals i envasats), begudes refrescants ensucrades, caramels, llaminadures, fruites dessecades, almĂ­vars…
  • Prioritzar els aliments rics en fibra com ara les fruites, les verdures i els productes integrals.
  • Distribuir adequadament els aliments rics en hidrats de carboni al llarg del dia: farinacis, patates, llegums i fruites.
  • Restringir el consum d’aliments rics en greixos saturats; carns grasses, embotits, formatges cremosos, mantegues, nates, lĂ ctics sencers ensucrats, brioixeria industrial, pastisseria…
  • Pel que fa a les proteĂŻnes escollir sempre les magres, amb poc greix. Peix, ous, carn blanca (pollastre, gall dindi, conill) i proteĂŻnes vegetals sĂłn la millor opciĂł.
  • Els greixos saludables com ara l’oli d’oliva, els alvocats i els fruits secs sense sal es poden prendre amb moderaciĂł.
  • Respectar el nombre d’àpats proposats de 4-6 al dia aixĂ­ com els horaris.

A part de totes aquestes recomanacions també cal la implicació de tota la família per tal de poder cercar una conducta alimentària el més saludable possible per a tots.

Salut i bons aliments!

Aina Llobet Ribas– Nutricionista de Grup Llobet

Diplomada en Nutrició Humana i Dietètica (Col·legiada número 2228)

També et pot interessar: Fibra alimentària |  Alimentar la felicitat | Plàtan, mel i pastanaga, el trident contra el mal de coll | Què són els minerals? Què ens aporten? On els trobem? | Reforça les defenses amb una alimentació saludable